Cabas

Cabas , cabaz, cabasses, cabaces, cabaços, capaçes, cabaçol, cabaçolls, capacho, capacha, capaça, capaçolo, capacei, capaç, cabaça, capaços, cabassos, cabasset, v. capazos, cabacet: Espuerta grande de esparto o de palma.(DRAE), para EGUILAZ, "espuesta pequeña de hojas de palma sin asas".

-Bibl.: DECLC, v. cabas, 1ª doc. 949) y v. capacho, que doc. como aragonesismo. GUAL, Arancel de Lezdas, v. cabaços; EGUILAZ, Glosario, v. capacha; DCVB, v. cabas, véase en este enlace; Voc. Faraudo, v. cabas., cabaç, véase en este enlace

-1252: Lezda de Tortosa, "(137). Preterea cabasses. palmenyes. joncs, moles. fusta obrada o a obrar, stores...". (HUICI, Col. Dipl. J. I, doc. CCCXCI, Cfr. GUAL, Vocabulario, doc. VIII) Miguel Gual.
-1281:"Item duos cabaços de palma" (DURAN, Notas de archivo, p. 97) Miguel Gual.
-1284: Aranceles de reua de Perpinán, "Mes no neguna serpelera ni sac de lin, ni de canem, ni de lana, ni cabas doble de Terragona.". (ALART, Leudes et reua, 369-377, Cfr. GUAL, Vocabulario, 147, doc. XVI) Miguel Gual.
-1290: "Et de anguinas et de aoztos done a tanto et tot hom stran que compre o venda en la vila penya de conils o de aoztos II dr. et de XII cabaco". (CASTILLON, Templarios Monzón, 93) José Miguel Gual.
-1295: "Item de cordes de sparth, e de trelenchs, et de cabasses, e tota flascha: peer libra de diners, II diners. (Ordenanzas de corredores de Perpiñan. ALART, Docts. Roussillon, 111) Miguel Gual.
-1308: "Item unum cabas in quo erat quedam quantitas erbe coliere." ... "Item aliud cabas." ... "Item unum cabas in quo erat usque ad unam eyminam de avena." ... "Item unum cabas et unam cistellam et tres palas furni." ... "(PUJOL, La casa del Temple, 173, 174) Miguel Gual.
-1317: "Ítem, hassa de cabasses migans et grosses, uns ab altres, I diner" ... "Ítem, hassa de cabasses boatels, masalha" ... "Ítem, liassa de cabasses de Valèncie, I diner". (GARCIA EDO, Llibre verd de Perpinya, 391-392) José Miguel Gual.
-1344: “per I cabás gros, 8 ds.” (Forestie. Bonis, I, p.90) Miguel Gual.
-1348-1396: Se compran diversos “cabaços d’espart”, a 2 ds. y 2,5 ds. por unidad (DOÑATE. Salarios y precios siglo XIV, p. 463) Miguel Gual.
-1353: "Item cabassos sants ... XIII." ... "Item cabassos delivella ... XVIII". (LOPEZ PIZCUETA, Farmaceútico barcelonés, 43) José Miguel Gual.
-1374: "Dos cabaçes an Galçebre per IIll. d.". (MOLINE, Inventari specieria, 207) Miguel Gual.
-1383: "E pensats sia vosaltres plau que la obra despart que par a vosaltres cosa menys preada, empero que faria hom en aquesta ferra, o en algunes altres sens gumenes, cordes, trenelles, cabaços, astores, spartenyes, certes sofferir nia hom gran afany y fretura, e encara en mar son molt necessaries les dites gumenes despart quisfan en aquesta terra" (EXIMENIS, Regiment de la cosa p., ed. N. Class., 33) Miguel Gual.
-1401: "Ítem, un cabaçol, en què ha sardina salada.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris i encants, 755, doc. 55) José Miguel Gual.
-1403: "Ítem, I cabaz, a él meteyx ... VI ds.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris i encants, 819) José Miguel Gual.
-1406: "Ítem, II cabaces de seda vermeya, e III canes de veta vermella de seda.". (CRAVIOTTO, La menestralia, 218) José Miguel Gual.
-1408: "Ítem, un cabaçol de comprar carn.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris i encants, 823, doc. 62) José Miguel Gual.
-1414: "Digmenge, a .xx . dies del mes de Maig: del any .M.cccc.xiiij., stant lo senyor Rey en la ciutat de Caragoça, en la Algeferia, Mossen Sanxo, Cambrer del dit senyor, porta lo cabaz deius scrít al senyor Princep:". (GONZALEZ HURTEBISE, Inventario Alfonso V, 170) Miguel Gual.
-1416: En un inventario figura, "Ítem, en la axida hon és lo truy, una barristada de cabaces de morques.". (CRAVIOTTO, La menestralia, 368)
-1427: En el inventario de Francesc Joan, ferrer de Barcelona se relacionan, "Ítem, un cabàs d’espart, ho ha ferre vey, de pocha valor." ... "Ítem, Iª altre cabaç d’espart, hon ha claus de cortines e peus de baula.". (AMENOS, L'ofici de ferrer, 201, doc. 1) José Miguel Gual.
-1445-1446: Se referencia su entrada desde la Taula de Fraga: "I cabaz", 29, 523. "IIII cabaçes grans", 19, 354. "II cabacets", 30, 546." ... "I docena cabaçolls, 19, 353; " ... "II docenas de cabaçolls, 19, 354". (FRAGO, Sobre el léxico aragonés, 428) José Miguel Gual.
-1458: “hun cabaç de palma, forrat de cuyro vermell” (TOLEDO, Inventarios, p. 79) Miguel Gual.
-1464: "Primo, a·n Orvent, un parell de cabaces, per ... III ss., I d.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris i encants, 1097, doc. 91) José Miguel Gual.
-1483: "Ítem, a mossèn Anthoni Sopeyra, hun cabaz de fanequa, per ... XI d.". (BOLOS-SZ. BOIRA, Inventaris i encants, 1311) José Miguel Gual.
-1484: Entre el inventario de una cocina aparecen, “ Un capaço grande palma ... Dos capaços de palma“,(WITTLIN, Inventario, p.199, 204) Miguel Gual.
-1493: En la "Hordenanza de los molynos de azeyte" del concejo de Córdoba, figura, "Otrosý ordenamos e mandamos que en cada molyno tengan estera para cobijar las tornas, e que en cinco capachos echen la masa, e que sean los dichos capa-/ 2ª c. chos mayores de la regafa, porque meior pueda salir el azeite de la masa, e que en cada tareas del dicho molinero aya vna muda de capachos lauados, so la dicha pena de ciento mrs. para la cibdad e la caloña de doze mrs. para el mayordomo.". (GONZALEZ, El libro de la ordenanzas del C. de Córdoba, 449) José Miguel Gual.
-1565: "Un cabazo de pluma", "un capazo de manteles", Dos cabacicos de comprar", "dos cabaços de palma"" (LAGUNA, Inventario oscense, p. 35) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M: Arancel de lezdas y peajes del Reino de Valencia (siglo XV), voz "Cabaços". Cabaços de palma, la carga abona 1 sueldo y 8 dineros de lezda, estando exentos de peaje (art. 59). Castellano «capazos, capachos o espuertas de palma o junco». He aquí un •ejemplo: «item duos cabaços de palma» (Inv, cat. Huesca. 1281, publ. «Argensola», VII, 1956, 97). Véanse: Dic. Balari y Dic. Aguiló: voz cabaç; DCVB., voces cabás y cabassa; Tesoro lexic, y Dic. Corominas: voz capacho.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cabàs doble de Terragona (XVI, 164); cabasses (IX, 137; VIII, 137); cabaces (VIII, 137, nota); cabasses migas e grosses (XXIV, 143); cabasses migas e grosses de Sitges (XXIV, 143, nota); cabasses boatels (XXIV, 143); cabasses de Valentía (XXIV, 143); cabasos, -ssos (XXV, 34; VIII, 137, nota); cabaços (XV, 54). —Cast. «cabás, capacho o capazo». A las clases y procedencias citadas en los aranceles hay que añadir los capazos de palma, esparto y «adarras», a más de los de Aragón y Murcia. Los inventarios aragoneses traen las formas capaço, capaça, capaçolo y capaceí. Tal vez de un lat. vulgar «capaceum» o «capacium» (REW, 1623).
Citas. Cabaços de palma (inv. 1281, publ. Durán Gudiol, 97). Cabasses (1295, publ. Alart, Docts. Roussillon, 114). «Obra d’espart...cabassos» (Eiximenis, Regiment, 33). «Tenguen paners o cabaces ab fruyts, ortaliça et d’altres coses» (1339, publ. Sevillano, Mustaçaf, 329). «Dos capaç as grandes, de adarras» (inv. 1380, en BAE, IV, 350, art. 45).
Bibliografía. García de Diego, Dic. etim., 1386. Pottier, Interventaires, v. «capaço». Tesoro lexic., vv. «capacha» y «capacho». Dic. Balari, v. «cabaç». Dic. Aguiló, vv. «cabaç» y «cabaça». DCVB. v. «cabás» y «cabassa». Dic. Corominas, v. «capacho». Gay. Gloss. v. «cabas» (doc. desde 1404).

Tipo: Ajuar domestico

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-28.

Referencias documentales de «Cabas»

Fichas de la voz «Cabas», extraídas del archivo del profesor Gual