Higos

Higos, figa, figues, figuos, higuera, v. figos: Cast. «figo o higo», citándose los secos y los procedentes de Alicante, Tortosa, Tarragona, Denia, Málaga, Mallorca, Valencia y Murcia; según el «Libre de spícies» eran mejores los higos de Mallorca y Alicante que los de Murcia y Gandía. Posiblemente todos los que se dedicaban al comercio extracomarcal —como es el caso de nuestros aranceles—, fueron secos. Desempeñaron un importante papel en la alimentación humana del Medievo.

-Bibl.: KELLER, Vocab. Alexandre, v. figa.; CASTRO, Aranceles, 124-125, v. pumada, que cita como "pumada, figos, avallanas, nuezes, castañas y pasas", todos como frutos secos.; AGUILO, Diccionari, IV, 52.

HIGOS
-S. XII-XIII: Se cita "... un hombre que vendía higos sevillanos, de la clase llamada jaharies ... de un tamaño extraordinario, suma negrura y estrías de incomparable blancura". (AL-SAQATI, Hisba, ed. Carabaza, cap. III, 72, nº 39, nota 2) M. Sánchez.
-1269: Jaime II de Aragón exime a los vecinos de Orihuela del pago de un dinero por espuerta de higos. (A.M. Elche, Privilegios 43) Miguel Gual.
-1360: Para la despensa de la casa del infante de Navarra, se compran entre otros productos, 2 arrobas y cinco libras de higos. (Catálogo Archivo General de Navarra, III, nº 499) Miguel Gual.
-1374: Prohibición de exportar higos murcianos a la Corona de Aragón. (VALDEON, Una ciudad castellana, 230, nota 63) Miguel Gual.
-1462: Los alcaldes tasan el arroba de higo blanco a 40 mrs. (AMC, Actas de Sesiones 1462, leg. 195, exp. 4, f. 30 v.) P. Iradiel.
-S. XVI: "De la carga de ... higos pasados ... seys mrs. de la menor e de la mayor al doblo" ... "De la carga de la fruta, huvas e higos verdes e çermenas una blanca de la menor e de la mayor al doblo". (MARTIN, La organización municipal de Gata, 122, 123) J. M. Mínguez.
-1501: Concesión de propios de Málaga de los derechos de las mercancías que allí fluyan y se vendan, al modo que se hacía en Sevilla. "del arrova de los higos de la tierra e sobre mar, una blanca". (GARCIA-GOYENA, Docts. Hist. Málaga, II, 143) López de Coca.
-1562: "cinco seras de buen tamaño, la una de higos y la otra de pasas". (MARTINEZ RUIZ, Inventarios moriscos, 158) R. Peinado.
-1562: "Un capacho con una fanega de higos ... CCIV (mr.)". (ARChGr. , sala 3ª, leg. 574, nº 17) J. Mateu.
-1562: "tres arrobas de higos que se hallaron en un cofín, en remataron en Antón de Segura, en medio ducado". (MARTINEZ RUIZ, Inventarios moriscos, 124) R. Peinado.

FIGOS/FYGOS
-1257: Alfonso X enfranquece a los de Alicante de "el dinero de plata que me solian dar por razón de las espuertas de los figos et de las passas". (MARTINEZ MORELLA, Privilegios y franquezas de Alf. X a Alicante, 18) Miguel Gual.
-1269: Carta del Alfonso X. "que el maior bien que ellos avien en la cilla de Alicant son los figos et las pasas et el azeyte". (MARTINEZ MORELLA, Privilegios y franquezas de Alf. X a Alicante, 33) Miguel Gual.
-1270: "Da carrega dos figos, on de ceregias, on de carrega de mançaas", 1 escudilla de frutas ... "Outroso das peras . Outrisi das cidras". (PORTUGALIAE, Monum. Hist. , II, 85) Miguel Gual.
-1284: "... os mando que deis al arzobispo y al cabildo de la iglesia de Sevilla, el diezmo bien complidamente, destas cosas que son escriptas en estas mis cartas, que me han de dar por razón de mis derechos de todo pan, de vino, de uvas, de olio, de figos, de los almariales del alfitra, de molinos, de los fornos, de los ganados, de las otras animalias..." (GAIBROIS, Sancho IV, III, doc. 11) L. Dapena.
-1365: En Navarra. "Et por VII cargas de figos que puso, por carga VI d.". (ZABALO, Peaje de Tudela 1365, nº 240) J. Zabalo.
-1379: Derechos del peso del rey de Sevilla. "del arrova de los figos, un sueldo". (AMM, Privilegios de Sevilla, estante 1, nº 6, f. 120 v.) Miguel Gual.
-1459: "la libra de figos blancos a çinco blancas". (AMC, Actas de Sesiones 1459, leg. 194, exp. 5, f. 26 v.) P. Iradiel.
-1460: Se pagan 3 mrs. de portazgo la bestia mayor de figos pasados. (GONZALEZ, Portazgo de Salamanca, 125-143) M. L. Guadalupe.
-1462: Los alcaldes tasan el arroba del figo blanco a 40 mrs. ... "tasaron el arrova de fygo preto a treynta e çinco mrs." ... (AMC, Actas de Sesiones 1462, leg. 195, exp. 4, f. 30 v.) P. Iradiel.
-1462: "tasaron el arrova de fygo preto a treynta e çinco mrs. e de los blanco a quarenta". (AMC, Actas de Sesiones 1462, leg. 195, exp. 4, f. 30 v.; Cfr. IRADIEL, Evolución industria textil, 322) P. Iradiel.

FIGUES
-1317: Los precios oscilan entre 10, 13 y 14 ss. por "sporta de figues". Los de Valencia y Tortosa, 14 ss, los de Denia, 13 y 14 ss. y los de Murcia a 11 ss y 3 ds. (SEVILLANO, Mallorca y Castilla, 362; SOBREQUES, La lleuda, 83) Miguel Gual.
-1317: "Sporta de figues d'Alacant, III diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item se done en los dies desusdits de la septuagèssima tots jorns vint diners en fruyta, ço és a saber, un dia figues y altre nous, altre avellanes, la qual fruyta deu ésser tota dels canonges que mengen en convent e deuen ne donar a llur bon albir als preveres que·y minjaran y als pobres.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 476) José Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item ultra aquestes fruytes se deuen donar a tots jorns en figues tendres vint diners, les quals se deuen donar a dinar, y deuen se dar tantost que hom ne trova bastantment e donen se mentres hom ne pot trobar, que basten a convent. Item als dies de dejuni que venen en aquest temps se deuen dar a hora nona les dites figues ab les fruytes desusdites”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 477) José Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual
-1412: "It., dos coffins grans de gerb per tenir figues. It., un coffí de gerb per tenir pances". Inv. Vich., (AGUILO, Diccionari, II, 199) M. D. Mateu
-1448: "alguna persona no gos fer alguna mescla en algun forment, mas que sia en los sach aytal damunt com davall" ... "alguna persona no gos fer alguna mescla en figues sportades, mes que sien aytals com la mostra serà. E qui contrafarà, pagarà de ban, per cascuna sporta de quintar, cincs sols. E açò mateix dels sachs de figues, que vena a la Quartera per vendre". (PONS, Mostassaf, 15, 61) Alvaro Santamaría
-1448: "alguna persona no gos sportar ne fer sportar alguna sporta de figues, per vendre ací ne en altra part, en que haia menys de un quintar de figues netes, o en mitja sporta mig quintar, e en una quarterola una rova de figues netes" ... "alguna persona no gos fer alguna mescla en figues sportades, mes que sien aytals com la mostra serà". E qui contrafarà, pagarà de ban, per cascuna sporta de quintar, cinch sols. E açò mateix dels sachs de figues, que vena a la Quartera per vendre" ... "alguna persona, que vena hortaliça, la qual per altri vena en gros, no gos pendre de aquell per qui haurà venuda, sino miges venudures, axi de reyms com de figues, axi en paners com en somades". (PONS, Mostassaf, 60-61, 105) Alvaro Santamaría
-1469: En las Ordenanzas del mercado de Lérida figura, "que tots los que portaran fruytes verts o seques per vendre, axi rahims, sireres, figues, pressechs, malgranes, nous, avellanes, panses, castañes, ametlles e qualsevol altra gruyta verda o sequa". (MUT, Vida econom. Lérida, doc. 2, 69) Miguel Gual
-1484:Voz Figues : "Figes, la espuerta abona 5 dineros de lezda y 1 mealla de peaje (artículo 138); figes de Dénia o de Tortosa, ibíd. (art. 139). Castellano «higos» (de Denia o de Tortosa). En el siglo XIII tenemos documentados higos de Mallorca, Tarragona, Valencia, Murcia, Alicante, Tortosa, Málaga y Denia. Véanse: Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB, voz figa Carande, Relacs. comerciales, 43; Menéndez Pidal, Mío Cid, voz figo; Dic. Corominas, voz higo". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 22)

FIGAS
-1292: "figas 12 d./carga, 1 d./arroba (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 418) Miguel Gual
-1346: Peaje de Daroca. Cortes de Monzón. "Carga de figas o de pansas, 2 ss. y si no llega, 2 ds. por arroba. (SAVALL, Actos de Cortes del R. de Aragón, f. 11 v-b.) Miguel Gual.
-1357: En Navarra, "II cargas de figas. Montan II s.". (MARTIN DUQUE, Peajes. Carcastillo, nº 372) J. Carrasco.
-1362: "VI odres d'olio et I carga de figas et otra carga de sal de compas et IX quintales de fierro, XII s. VI d.". (CARRASCO, Peaje de Carcastillo, nº 58) J. Carrasco.
-1387: "It. costaren una quarterola de figas e una cuartera de prims de seca, que comprá ops de las ditas tortugas, XI sous". (QUADRADO, Miscelánea histórica, 106) Alvaro Santamaría
-1390: "algun ... no gos treure de la illa de Malorques figa de la terra, sots pena de XXXV lliures e de perdre la figa, si donchs no asseguren, que per cascun quintar de figa portaran assi en Malorques una quartera de forment et hauran la meytat de la ajuda, que's dona al altres". (PONS, Mostassaf, 226) Alvaro Santamaría
-1481: "un cofi de figa, IIII sous, VI diners". (SERRA VILARO, Baronies, II, 276) Miguel Gual.
-1482: Media arroba de "figa", por 3 ss. y 3 ds. ... Media arroba de higos secos, 3 dineros. (SERRA VILARO, Baronies, II, 282) Miguel Gual.

FIGUOS
-1366: En Navarra. "E por 16 roas de figuos, 16 d." (ZABALO, Peaje de Tudela 1366, nº 511) J. Zabalo.
-1383: "Apres hic ha (en el Reino de Valencia) panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.

FIGUES
-1448: "alguna persona no gos fer alguna mescla en figues sportades, mes que sien aytals com la mostra serà". E qui contrafarà, pagarà de ban, per cascuna sporta de quintar, cinch sols. E açò mateix dels sachs de figues, que vena a la Quartera per vendre" ... "alguna persona, que vena hortaliça, la qual per altri vena en gros, no gos pendre de aquell per qui haurà venuda, sino miges venudures, axi de reyms com de figues, axi en paners com en somades". (PONS, Mostassaf, 61, 105) Alvaro Santamaría

FYGO
-1462: "tasaron el arrova de fygo preto a treynta e çinco mrs. e de los blanco a quarenta". (AMC, Actas de Sesiones 1462, leg. 195, exp. 4, f. 30 v.; Cfr. IRADIEL, Evolución industria textil, 322) P. Iradiel.

FIGUERA
-1390: Carta de Juan I solicitando de Mallorca (?) el envío de "los pagos que ja us havem fet saber, e VI toronges, e VII squexs (esquejes) de figuera de Bugiçot (Burjasot), per netre aquelles en lo verger de la Aljaffaria" (de Zaragoza). (MADURELL, La aljafería, 543, doc. 50) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.


De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Figa, figua, figas (xv, 34 se venden en Túnez); - morcienca, morcienqua de Lacant (II, 259; xv, 233-252 tarifa aduana Túnez); - blanqua de Alcúdia e de Malorqua, e de Malorques (II, 260; xv, 253-272 tarifa aduana Túnez); - de Valenchia e de Dínia (n, 261; xv, 273-291 tarifa aduana Túnez); - de Malorqua; de Llacant; de Múrcia; de Gandia (IV, 155-158): higos (secos), que desempeñaron un importante papel en la alimentación medieval. Nuestro manual cita los higos murcianos, de Alicante, blancos de Alcúdia y Mallorca y los corrientes de Valencia, Denia, Mallorca, Alicante, Murcia y Gandía, siendo los mallorquines y alicantinos los de mejor calidad. Véase la amplia glosa que les he dedicado en Vocab. comercio medieval, «figa» ; para el cultivo de higueras y el comercio en la zona musulmana, ver Imamuddin, páginas 92-95.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Figa, figues (VI, 32; XIII, 54 y 128; XIV, 89; XVI, 111; XXV, 103); figas (XIX, 40 y 123); ficus, ficuum (II, 16; III, 35; VII, 35; XII, 53 y 122); ficobus siccis (XI, 21); figa, figes, figues d!Alacant (IV, 127; XXIX, 135; XXIV, 90; VIII, 102; IX, 106); figa, figues, figes de Tortosa (IV, 128; XXIV, 92; XXIX, 138; VIII, 103; IX, 107; XXV, 105); figa de Terragona (IV, 129; XXIX, 139); figa, figues, figes de Dénia (IV, 130; VIII, 103; IX, 107; XXV, 105); figa de Màlica, Màlicha (IV, 131; XXIV, 91; XXIX, 136); figues de Màleca (IX, 106); figa, figues, figes de Malorcha (IV, 132; IX, 108; XVI, 113); figuam de Malorcha (XXIV, 93); figa de Mallorcha (XXIX, 140); figues de Majorcha, Mayorcha (VIII, 104 y nota); figa de València, Valentie (IV, 133; XXIX, 137; XXIV, 94); figa de Múrcia (IV, 134). - Cast. «figo o higo», citándose los secos y los procedentes de Alicante, Tortosa, Tarragona, Denia, Málaga, Mallorca, Valencia y Murcia; según el «Libre de spícies» eran mejores los higos de Mallorca y Alicante que los de Murcia y Gandía. Posiblemente todos los que se dedicaban al comercio extracomarcal —como es el caso de nuestros aranceles—, fueron secos. Desempeñaron un importante papel en la alimentación humana del Medievo. Ruy López de Mendoza, segundo almirante de Castilla, tenía en Andalucía higueras que producían 10.000 seras de higos al año (cfr. A. Ballesteros, Sevilla s. XIII, pág. CCLXXXVII). En 1315 las figues d'Espaigne figuran en el peaje del río Sena (publ. Fagniez, Documents, II, 33) y en las cortes de Tortosa de 1364, las figues se tasan entre otros productos que salen de Cataluña (en Cortes Arag. Val. Cat., II, 257, art. 25). Pegolotti (págs. 34 y 123) cita los fichi secchi di Maiolica e di Spagna y los fichi di Catalogna. Del lat. vulgar «fica», variante de «ficus».
Citas. El abad de Valldaura otorga un censo en Tortosa, debiendo entregar, entre otros productos, una espuerta de figes (1159, pub. Udina, Llibre Blanch, doc. 85). Jaime I ordena a los de Denia paguen el diezmo «de ficubus...quas ad vendendum desicatis seu faciatis desicari» (1260, publ. Huíci, Coldipl. Jaime I, II, doc. 891). «Que el maior bien que ellos avien en la villa de Alicant, son los figos et las pasas et el azeite» (1269, publ. Martínez Morellá, Privls. Alicante, doc. 33). El genovés Bonifacio Gizco vende a Guillermo Oller, de Menorca, 560 capazos de higos de Denia, a 6,5 sueldos cada uno (1277. Arch. Cat, Val. Perg. 1111). Para evitar fraudes en los que exportan «figues en terres extranyes», el municipio valenciano ordena que en cada espuerta se metan 3 arrobas limpias de higos (1311, publ. Sevillano, Mustasaf, 311). Los canónigos tarraconenses comían «fruyta frescha, ço és a saber figues» y también figues seques per fruyta...; figues cuy tes (Llibre del coc, fols. 10 v., 19 v. y 20 v.). La arroba de figos secos paga una mealla en las ordenanzas del almudin y mercado de Jérica (1343, publ. Pérez Martín, 166). Juan I solicita de Mallorca el envió de siete esquejes de figuera de Burjasot, para plantarlos en el jardín de la Aljafería zaragozana (1390, publ. Madurell, Aljafería, doc. 50). «Venint lo temps de les figues de Burjaçot e deis rayms» (1496, en Codoin ACA,, XXVIII, 108).
Bibliografia. Lévi-Provençal, Instituciones Esp. mus., 165, nota 141 y Sevilla s. XII, 133 y 179. Carande, Relacs. comerciales, 43« Assq, v. «higos». Keller, Vocab. Alixandre; Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB v. «figa». Gual, Arancel lezdas, v. «figes». Menéndez Pidal, Cid y Huerta, Vocab. JManuel: v. «figo». Olmos, Pergaminos, núm. 521, doc. de 1277. Doñate, Salarios, 476. Forestie, Bonis, v. «figuas». Imamuddin, Economic Spain Umayyads, 92-95.

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-27.

Referencias documentales de «Higos»

Fichas de la voz «Higos», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Higos», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"