Legado Gual Camarena - Vocabulario de Comercio Medieval

Ferruça

Ferruça, ferruca, ferruces : Tipo de espada.

-Bibl. POTTIER, Inventaires, v. ferruça, que traduce como "Lame d'une épée".

-1380: "Dos axadons, I ferruca de coltell, I fromatge, II vells de coto". (PUJOL, Antics inventaris, 473) José Miguel Gual.
-1397: En un inventario figura, dentro de las armas, "I ferruça de coltell.". (MAS, La coromina, 34) José Miguel Gual.
-1420: "Ítem, que tota ferruça o ferruces que vendran de Vich dins la dita ciutat de València, que aquella o aquelles que acabaran de daurar e de manegar dins la dita ciutat hajen a estar acabades ab lo senyal de Vich en lo pla de la ferruça, e açò per levar frau e engan de la cosa pública. E si lo contrari serà fet per cascuna vegada sien trencades les dites ferruces, e pach per pena V sous per cascuna, e per quantes vegades serà atrobat." (MARTINEZ VINAT, Cofradías y oficios, 1215, doc. 6.7) José Miguel Gual.
-1484: "271. Un estog verde de ganiveteras con siete ferrucas". (WITTLIN, Inventario turolense, 202) José Miguel Gual.
-1494: "Daguers e coltellers: I. E primerament, ordenen e han per bo a profits als officis dessús e a la cosa pública, e als singulars de aquesta, que tota ferruça que serà feta e exirà bona, aquesta tal ha a ésser daurada de mosquer de or fi. E tota ferruça que exirà fallada haja a ésser per força de necessitat enverniçada ab verniç negre, e tant negre quant negre són per a ésser clavada ab claus de ferro. E que no sia ni puixa ésser permés ni donar loch en manera alguna que tal ferruça sia e puxa ésser enverniçada ab verníç groch. E açò per remoure e levar dubte. E si tal ferruça és daurada o enverniçada com hi haja verníç groch de tan alta manera fet ab rot que més e posat sobtilment, segons se fa en los coltellers e veinés, a conexença a qui·l conprà que tal ferruça és daurada e enverniçada, sots pena de C sous,...". ... "Ítem, ordenen encara e han per bo e profitós al bé públich de la dita ciutat de València que no puixa ésser permés per alguna via que la damunt dita ferruça repassada per mola de fust ni per mola de stany, si ja la tal ferruça no és marcada ab la marcha real sinó per mola de aygua, car essent repassada per mola de stany o de fust són cubertes, e closes e altament amagades cedadures, sulladures e mollerons que són en les dites ferruces. Les quals coses són axí altament e perfeta cubertes, closes e amagades per cascuna de les dites moles que per aquelles mateixos que les han fetes e obrades no és coneguda la falta e taqua que ans se mostrava en la dita ferruça. Lo que torna e ve en molt gran dan, decepció e engan del bé públich e singulars de aquell, sots la dita pena aplicadora e partidora ut suppra.". ... "Ítem, encara ordenen e han per bo que algun coltell o ferruça de coltell e de ganivet vells, axí dels que són fets e obrats per coltellers com per daguers, no puixa de nou ésser tornada de nou a daurar en alguna manera, mas que puixa tornar a manegar aquell com d´aquelles tals ferruces de coltells o de ganivets ne sia ja fora lo millor e bo, sots pena per cascuna ferruça de cinch sous applicadors ut suppra.". (MARTINEZ VINAT, Cofradías y oficios, 1745, 1746, doc. 30.17) José Miguel Gual.

Tipo: Armas

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-07.