Ergila

Ergila , argila, argilla,v. arcilla .- Cast. "arcilla"

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Ergila (XXIV, 152). — Cast. «argila, argilla o arcilla» (greda, tierra o barro de alfarero). «Es tierra gruessa o greda dicha de los Argos, donde primero se fizieron vasos de arzilla» (Palencia, Universal vocab., v. «arzilla»). Del lat. «argilla».
Citas.
-1284: «Que tot hom e tota femma qui obre del mester de teulería, dega obrar...totz los cayros, e teules, e violes, e rajoles que farà de bona argila e ben sasonada, e que sía la obra ben cuyta»; se prohibe poner otra tierra que «argila pura, exceptat al motle arena prima per levar» (ordenanza de «forns teulers» de Perpiñán, 1284, publ. Alart, Docts. Roussillon., 71).
El reino de Valencia «ha lo pati e la terra grassa e argilosa» (Eiximenis, Regiment, 28).
Bibliografía. Moll, Supl. català, v. «argilla». Dic. Balari y DCVB, v. «argila». Dic. Corominas, v. «arcilla».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-13.

Referencias documentales de «Ergila»

Fichas de la voz «Ergila», extraídas del archivo del profesor Gual