Aymina

Aymina, armina, amina, hemina, esmina, eymina, eymines, aimina, hermina, ermina, esmina, mina, v. eimina, emina : Antigua medida de granos y vino equivalente a la cuarta parte de una carga. Del lat. "hemina", la mitad de la medida(carga). Teixidó la referencia también para la sal, calç, guix y vino. (TEIXIDO, Pesos, mides, 42, 43, 45)

-Bibl.: DECLC, v. aimina,(1ª doc. "esmina", 1249); DCVB, v. "aimina", véase en este enlace; Voc. Faraudo, v. "aimina(aymina)", véase en este enlace
; LLENSA, Breve hist. de las medidas,25, v. c. la referencia en 1286 en Perpiñan indicando 8 semiquartons, el semiquartó equiv. a 6 cosses, sin citar fuente e indica que el peso de trigo candeal que cabe en esta medida coincide con el de las carga catalana (124,8 Kgr.).V. Becerro de Behetrias, f. 15 y 39, la cita como medida de áridos y de pan. ALSINA, Diccionari del pesos, v. eimina.

-934: Resa y todas sus villas ofrece como censo perpetuo anual al Monasterio de San Millán, "de cada casa, sendas eminas de trigo e sendas de ordio" (UBIETO, Col. Dipl. de Cuéllar, 11) P. Iradiel.
-961: "V eminas de larea ... seminatura, cibaria et vinum V quartarios" (SAEZ, Nuevos datos, 883) J. Carrasco.
-961: "Una emina de cibaria" forma parte del precio de una venta. (Bec. Sahagún, f. 229 r.) J. M. Mínguez.
-962: Se paga "una emina de vino et una caseo in alia emina" por la mitad de una heredad. (Bec. Sahagún, f. 216 v., doc. de 19 de junio de 962) J. M. Mínguez.
-980: Concesiones del conde-Obispo Miró Bofill a los habitantes de Pals. "Oblia quoque in octabas Natalis Domini persolvant, aut costolatio I. cum ancha, aut capones II., et eminas singulas de ordeo, et facatias II. triticeas, et eminas singulas de vino per singulos annos". (VILLANUEVA, Viage, XIII, ap. 18, p. 251-252) y (MONSALVATGE, Condado de Besalú, XI, ap. 178, 230) J. M. Salrach.
-1050: "Miror emina I (de vino) Guadamir Saburid media emina..." (Inventario de censos de S. Pere de Vilamajor. MUNDO, S. Pere de Vilamajor, 527) J. M. Salrach.
-1144: "Et non detis nisi decem panes in enfurcione et sex dineros en carne et quatuor quartalegos de uino et una emina de ceuada... " (DEL ALAMO, Oña, 223) S. Moreta.
-1168: "et non detis nisi decem panes in enfurcione, et sex dineros in carne, et quatuor cuartalejos de vino, et una emina de cevada" (RAMOS, Del hordio a la cevada, p. 156) José Miguel Gual.
-1230: "Assignamis etiam...duas Aminas bladi, medietatem avenae..." (Du Cange, I, 225. Cartulario de Campan) L. Moreno.
-1295: "Forment, de l'aymina I meala" (Ordenanzas corredores Perpiñán, ALART, Docts. Roussillon, 113) Miguel Gual.
-1309: "; e deu haver dels dits VI. molins VIII. eymines d ordi e miga raseres, e si tant sera que fossen VII. molins molens o VIII, que n aga X aymines raseres." (ALART, Docts. Roussillon, 187) Miguel Gual.
-1310-15: Lezda del mercado de Thuir, "Item tot hom estrayn qui aya al dir mercat, per vendre, ordi, forment, o altres blatz, o tot altre legum, o glan, o altre esplet, o sal: pagua e deu pagar per quascuna eymina, una cossa de leuda ...". (ALART, Docts. Roussillon, 221-221) Miguel Gual.
-1317: "Eymina de luros VI diners o.l cester .II. diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1373: Pedro el Ceremonioso, insta a Ramón de Perellós, castellano de Rodes, que se cuide de las obras del castillo y da instrucciones para que cada fuego de una castellania deberá entregar un "muig o aymina de farina", de modo que el castillo de Rodas disponga siempre de alimentos en caso de guerra o asedio. (JULIA, Defensa y avituallamiento, 290) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

aymina: v. «armina».

Tipo: Medida

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-14.