Cuchs

Cuchs , cuc(c), qucs, cucis: Castellano santonino, artemisa cima, utilizada en la farmacopea medieval.

-SESMA-LIBANO, Léxico, 171, v. cuc(s), qucs y cucis, que doc. en Zaragoza.; DECLC, v. cuc, cuchs

-1336: Et porta-se n mig quintar d'erba de cuchs et avem-li donats per despesa XIIII solidos". (VARELA, El control de los bienes, 699) José Miguel Gual.
-1353: "Item I marsapa de gra de cuchs ... I lliura" ... "Item I sach en que avie gra de cuchs ... I rova II lliures". (LOPEZ PIZCUETA, Un famaceútico barcelones, 31, 37) José Miguel Gual.
-1386: "104 Item, de Namias II rovas de pebre, XV libras d'orpiment, VI libras girofle, V libras gra de cuchs, III libras tamarindis, XV libras de roses, XLVII libras de lacha, IIII libras VI onzas azever, II libras nous de xiarch, XV libras azerco, XV libras aygua cuyta e daltras robas de merceria en LXXIIII lb. Paga a Calatayut en XX lb., azi lals son ... XIII/VI". (SESMA, Zaragoza, centro de abastecimientos, 150) José Miguel Gual.
-1438: " Recepta per matar cucs: «Per matar cuchs. Sament da pi mata tots los vermens molt forment …". (IZQUIERDO, Edició crítica del Llibre de les dones, 96) José Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Cuchs, gra de (II, 96; III, 98; v, 106 y XVI, 45 de Levante): tal vez se trate de una medicina vermífuga, rica en santonina, que podría ser la herba cuquera o hierba lombriguera, que figura en los inventarios de boticas medievales. En nuestra manual eran verdes, granados y amargos y procedían de Levante.

Tipo: Medicina

La voz ha sido modificada a fecha 2023-09-26.