Censal

Censal, censales, çensaleros, v. censo, violaris y açensamiento: Renta en dinero o en especie, que se realiza mediante una operación crediticia perpetua (violaris) o no, a ciudadanos o entidades públicas (Concejos, Generalidad o monarquía) , que en palabras de García-Saiz " ... pasa a ser en numerosos casos el pilar básico de economías domésticas nobiliarias y de la oligarquía mercantil-financiera." (GARCIA-SAIZ, De la peita al censal, 327)
Censal muerto: "Dinero tomado a interés por tiempo indeterminado o a censo redimible. También parece que significaba censo perpetuo. En 1343 el rey don Juan II tomó 500 libras de censal muerto con el rédito de 80 en cada año que debiera pagar perpetuamente". (Navarra. YANGUAS, Dicc. ant. s. v. "censal") A. Martín Duque.

-1188: Donació que lo senyor rey Ildefonç (Alfons I el Cast.) féu al spital dels masells de VIII squellades de forment censals sobre lo monar de Gerona. (JULIOL, Llivre Vermell de Girona, 18, doc. 1) José Miguel Gual.
-1287: "Sepades que yo tove por bien de dar al obispo e al cavildo de la Eglesia de Carthagena los mios censales de y de Murcia, con su loismo e con su fadiga ... Et tove por bien que los pleitos que accaescieessen sobre estos censales que los librase el obispo con sus oficiales...". (Real carta a la catedrla de Cartagena, GAIBROIS, Sancho IV, III, doc. nº. 152) L. Dapena.
-1288: "Sepades que yo dí al Obispo e al Cabildo de la Eglesia de Cartagena todos los censales, e las tiendas de Murcia ... agora el Obispo e el Cabildo... dicen que los mios almoxarifes...gelas embargan e gelas nin dexan aver" (GAIBROIS, Salncho IV, III, doc. 209) L. Dapena.
-1357: CONCÒRDIA i capitulació feta entre el rei Pere III el Cerimoniós i els representants de les universitats de les ciutats, viles i llocs reials de Catalunya, congregats en corts, on acorden un subsidi al rei de setanta mil lliures, i el rei concedeix a les esmentades universitats la facultat de posar imposicions i emetre censals, entre d’altres, per tal de recaptar la citada quantitat, "puixen haver per vendes de censals morts e de violaris, o de usures o de mogubells, o en qualsevol altra manera.". (JULIOL, Llibre Vermell de Girona, 68, doc. 27), muchas más referencias interesantes. José Miguel Gual.
-1362: Pere III el Cerimoniós, a petició dels cònsols i prohoms de la vila de Puigcerdà, mana que el jutge no prengui res de les sentències relatives a censals o violaris. (SANS ed., Llibre provisions Puigcerdà, 111, doc. 51) José Miguel Gual.
-1364: "que Dalmao de Miralles, jurado clavario del dicho conçejo, tome e reçiba e cobre el çienso de los çensaleros del çienso del mes de marzo". (AMM, Act. Cap. Era 1402, 19 v.) L. Pascual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan los 36 “CENSALS”: “Primo tot aquell censal mort de pensió annual de XVIII lliures, XVII sous, IIII diners, los quals lo dit deffunt havie e reebie sobra la Algama dels juyeus de Perpinyá cascuns anys entre dos termens, ço és, la meytat en la festa de Nadal e I'aItre meytat en la festa de sent Johan de juny; és lo preu del dit censal a raó de XXV mi. per M, CCCCLXXI Iliures, XIII sous, IIII diners.” (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 191) José Miguel Gual.
-1460: Memorial de las rentas de Poblet. "Item reb lo monestir sobre la ciutat de Tarragona, de censal mort, lo qual solie ésser cinquanta 11." (ALTISENT, L'estructura, 316) J. M. Salrach.
-1462: Pablo Villas acusa recibo a dos labradores de la Puebla de Alfinden de 200 sueldos, parte de los 800 que les prestó, más 48 sueldos por un censal. (GOMEZ VALENZUELA, Plateria y joyería, 307) José Miguel Gual.
-1484: "las quales cassas fazen en cadaun anyo XXV sueldos censales a los vicario e clérigos de Sant Andrés, pagaderos el dia de sant Miguel del mes de setiembre.". (WITTLIN, Inventario turolensa, & 982, 212) José Miguel Gual.
-1495: Johana Ordiales deja a su sobrina, hija de su hermano, veinticinco libras en contemplación de matrimonio. Como es menor las coloca en un censal y con los frutos del mismo manda que sea la muchacha alimentada:, "‘do e lexe a la mia nebodeta Jeronima filla de mon germa Pere Martí, corredor de coll, vint y cinch lliures moneda reals de València per obs de colocar aquella en matrimony, les quals vull li sien mercades a censal per los dits meus marmessors fins tant aquella sia colocada en matrimony e los fruyts… de aquells sien per obs de alimentar aquella". (GUILLOT, La mujer a través de los testamentos, 167) José Miguel Gual.
-S. XVI: "Ordenarem que per a la provisió de la universitat sien manllevades 160 lliures moneda barcelonesa i serveixin per a la compra faedora de blats, per a obs i provisió de dita universitat i vila de Sabadell i poblats en aquella. En el qual censal s'han d'obligar tots el del Consell, en nom llur propi i de quiscun d'ells in solidum en nom de tota la universitat, singulars i poblats en aquella, obligant els bens de dita universitat i persona i bens del singulars i poblats en aquella presentes, absents i esdevenidors i de quiscun d'ells in solidum pel tot, ab escriptura de terç llargament amb totes les clausules necessaries, a coneguda del notari en poder del qual censal serà rebut i estipulat". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 94) M. D. Mateu.

@ José Miguel Gual López.

Tipo: Impuestos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-16.

Fichas de la voz «Censal», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"