Circulo

Circulo, circulum, v. cercles

-S. XII: Portazgo fuero de Cuenca, "Pro duodena circulorum, dimidium menkalem". (UREÑA ed., Fuero Cuenca, 849). Tal vez del lat. "circulus-i= círculo u objeto circular (anillo, collar, aro, brazalete, etc.). El Fuero de Sepúlveda, ed. SAEZ, 141 lo traduce por "arcas"?. Miguel Gual.
-1398: "unum circulum ferreum, pro mola ipsius molendium". (SERRA RAFOLS, Oficis, 575) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cercles, cèrcols (XII, 101; XXVII, 26); cercles de tina, cercles de vayxels [cercles de semals] (XXVII, 26); cercles de semals e de botes (XXIV, 165); sércots de portadores (XXIV, 165, nota); circulis (V, 125); cèrcols (XIII, 109); de saumata circulorum, unum circulum comunem de capis, de saumata circulorum de semalibus, unum manipulum (V, 78). — Cast. «aro, fleje, cerco, llanta, círculo u objeto circular» (tal vez la cita del doc. V se refiere a ristras en círculo de cabezas de ajos). Del lat. «circulis».
Citas. La docena circulorum del FCuenca (edic. Ureña, 849) se traduce (?) en docena de las arcas en FSepúlveda (edic. Sáez, p. 141). «sércols de roure e de vallaner» figuran en el inventario de una nave catalana (1331, publ. Capmany, 2.ª edic., II, doc. 128, p. 195). Una ordenanza valenciana de 1339, prohíbe a los carpinteros tener en la vía pública «fusta, cercles, vexells de vi ni ... altres coses» (public. Sevillano, Mustaçaf, 332). «E deis verns se porien fer cèrcols als veixells» (Eiximenis, Regiment, 29).
Bibliografía. Dic. Balari, Dic. Aguiló y Dic. catvalbaL: vv. «cercle» y «cèrcol». Doñate, Salarios, 475.

Tipo: Joyas

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-30.

Referencias documentales de «Circulo»

Fichas de la voz «Circulo», extraídas del archivo del profesor Gual