Camello

Camello , camel, camell, camelli .- Cast. "camello". Se citan en la Edad Media su piel, el cuero y el estiercol (aparece como terra de camell) e incluso lana de camello (véase camelot y camelin).

-Bibl.: CORRIENTE, Arabismos catalán, v. camell 'camello': del lt. camelus, del gr. kámelos, de una lengua semítica difícil de precisar por la cercanía de las formas, aunque la acentuación del gr. hace pensar más bien en una forma del tipo del aram gamla.; CASTRO, Aranceles, 327, v. camel, forma provenzal de camello.; HUERTA, Vocab. J. Manuel, v. camello; M. PIDAL, Cid, v. camellos.

-S. XIII: Fueros de los moros de Portugal. "Item todo llos mouros e mouras que ganados uacariis teueren ou ouelhas , ou cabras, e carneiros, ou cordeiros, ou camellos, pagam azaqui, que he chamado a quarenta, a saber de quarenta cabeças huna". (PORTUGALIAE Monum. Hist., II, 99) Miguel Gual.
-1302: "Item, done 135 solidos barchinonenses en 4 canes e mige de drap de camelli mesclat, a obs de vestir per cami al SR, a/r de 30 solidos la cana". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesorería, 76) Miguel Gual.
-1308: "que negun texidor no gos tixer drap terren qui sie de lanes engleses, qui fos de menor nombre de XVIII ligadures, exceptat drap listat mesclat" ... "Per aquesta matexa rahó sia fet de lanes de Sant Matheu, e de semblants d'aquelles en bondat o quaix" ... "que negu hom no gos obrar negún drap de lana de camell, ne de ventre de someres" ... "que tota libra de lana qui's da a filar, sie de XVIII onces". (Ordenanzas, RIU, Aportación industria textil catalana s. XIV, 556, 557, 559, cap. 5, 6, 9, art. 29), se sobreentiende que las lanas inglesas y las de S. Mateo se reservaban para paños de mayor calidad, que no podían tener menos de 10 ligaduras.
-1383: "No gos tenir ne texir negún drap de pel de camell, ne de pel de ventre de someres". (Cfr. DCVB, v. comera) José Miguel Gual.


Véase más abajo, Gual Manual de Mercadería, voz. "terra de camell"

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Terra de Camel, terra de camell (II, 176; III, 187). El manual la describe en forma de ceniza de heces, algo más blanca, no debiendo tener piedras; puesta al fuego debe quemar como el azufre y deshaciéndola con los dedos debe volverse harina. He aquí un texto similar : «terra de camell a tal conexensa: que sia a manera de sendra y pus blancha, y no y aje mesclades pedres ni terra; y so vols prova pren-ne ab dos dits y si farinege no val res; té la holor de sofre» (BUB. Ms. 62, fol. 11 v). Figura en Pegolotti (página 297) entre las especias. Evans, «terra di canmello», traduce con dudas «estiércol de camello».

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-07-23.

Referencias documentales de «Camello»

Fichas de la voz «Camello», extraídas del archivo del profesor Gual