Panses

Panses , pansarum, pansas, pansis, pansus, panso, v. pasas y atzebib : Castellano pasas. , cat. atzebib y panses. El «siccis» parece una redundancia, ya que todas las pasas son secas. La forma más corriente en los lezdarios es la catalana atzebib.

-1249: En el reglamento de pesos y medidas de Jaime I figura las "panses". (HUICI, Col. dipl. Jaime I, I, 489, doc. 363) Miguel Gual.
-1258: Voz Pansis siccis : "Et de quintal! de ficobus siccis et de pansis slccis et de primis siccis alium obolum.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 120 y 127)
-1268: Jaime I regula los diezmos de la diócesis de Valencia, "De racemos pansis non detur decima, ser de racemos vince de quibus fient panse, detir decima antequam panse fiant". (HUICI, Col. dipl. Jaime I, 320, doc. 941) Miguel Gual.
-1292: "pansas 12 d./carga, 1 d./arroba (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 418) José M. Gual.
-1312: Jaime II de Aragón ordena a los jurados de Monreal preparen para la "cena real", entre otros productos, "6 libras de panses". (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón, doc. 101) Miguel Gual.
-1364: "Item figues, panses e totes altres fruytes e tots legums, que isquen de Cathalunya, paguen per lliura de diners II solidos". (Cortes de Tortosa 1364, II, 257, artº 25) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia Pere Vilagut, de Reus, figura, "Item I maçapa ab panses". (VILASECA, Metges, 105) José M. Gual.
-1469: En las Ordenanzas del mercado de Lérida figura, "que tots los que portaran fruytes verts o seques per vendre, axi rahims, sireres, figues, pressechs, malgranes, nous, avellanes, panses, castañes, ametlles e qualsevol altra gruyta verda o sequa". (MUT, Vida econom. Lérida, doc. 2, 69) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Pansa, panses (u, 262; xv, 35 se venden en Túnez; xv, 292-311 tarifa aduana Túnez): pasas, aunque en los países de habla catalana fue más frecuente el nombre de «atzebib», que no figura en el manual catalán. En el país valenciano se daban panses blanques e negres (Eiximenis, Regiment, 25).-Pegolotti (pág. 238) cita la venta de uve passe di Spagna en Brujas.-DCVB., «pansa».-Dic. Corominas, «pasa».-Alpera, Botánica valenciana Eixi­ menis, 169-170.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Panses (II, 17; XIII, 128); pansarum (XII, 122); pansas (XIX, 41 y 124); pansis siccis (XI, 21). —Véase «atzebib». Cast. «pasa». En la Corona de Aragón subsisten en este período las dos formas ~~atzebib y pansa~~ ésta derivada del lat. «pansus». Eiximenis, Regiment, 25, afirma que en el reino valenciano se dan panses blanques e negres. En Pegolotti (p. 238) figuran uve passe... di Spagna.
Bibliografía. Lévi-Provençal, Sevilla s. XII, 182. Huerta, Vocab. JManuel y Dic. Corominas: v. «pasa». Dic. catvalbal., v. «pansa». Borao, Dic., v. «panso».

Tipo: Alimentos

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Panses»

Fichas de la voz «Panses», extraídas del archivo del profesor Gual