Marta cebellina

Marta cebellina , marta cibelina, marts giballins, marta, cembellina, marterina, martelina, mars,riqua-mar, zembelum, matrinos, matrinas, cenbellines, marte, marterena, marterenia, gibeli, gebelina, mart, martures, sembellinum, sabelin, cebelina, cembalin, gebelina, v. peña vera y bayres

-Véase Evans, vocab. Pegolotti, voz "zimbellini", traduc. "sable" en Pegolotti. p-. 24) sin glosa.; Steiger, Vocab. Corbacho, indice de voces, zabellina.; véase "zembelun, "matrinos" en Fuero de Navarra; POTTIER, Glossaire, v. gebelina. (doc. 1497). , que define Zibeline', sorte de martre (martas gebelinas);"; STEIGER, Vocab. Corbacho, v. c.

-S. XII: Portazgo Fuero de Cuenca, "de cembellino, II denarios". (UREÑA ed., Fuero de Cuenca, 834, 850) Miguel Gual.
-1164: "1 ds. de hostalaje" (LACARRA, Fuero de Estella, p. 414, &24) ... "unaquaque cembelina" (LACARRA, F. Estella sXIII, p. 439, &26), Gual, no es marta cebellina, como afirma el Dic. Academico, pues a continuación de hostalaje tasa las "martrinas", Véase "cembellina" y "cenbellines". Miguel Gual.
-1258: Jaime I reconoce deber 1.267 sueldos melgarenses a Pedro de olms, peletero de Montpellier, por "pennis vaires, et pennis cirogrillorum et canonibus aure filati, et argenti filati, et pro cembellis et erminis", que el monarca le compró. (MIRET, Itinerario Jaime I, 281) Miguel Gual.
-S. XIII: "El zembelun, I dinero; de matrinos et de fomes, et de gatos, et de rannas; de cada dozena un dinero. Coneyos, el c, un dineroM de los abortones et de liebres, del c. un dinero" (Hostalaje del Fuero General de Navarra, edic. ILARREGUI, III, tit. XIII, cap. I, p. 63). El diccionario traduce "matrinos": pieles de cordero de leche, "zebelum": ,marta de cebellina; "fomes": alimentos. Miguel Gual.
-S. XIV: En Navarra, "Martrina, II d.". (A.G.N. Arancel de Pamplona) A. Martín Duque.
-1398: En Navarra, marta cebellina a un franco cada una. (CASTRO, Catálogo, t. 22, nº 924) J. Carrasco.
-S. XV: una piel de marta cebellina le cuesta al protagonista del "spiel", 20 florines. (QUEROL, Vida íntima, 15) Miguel Gual.
-1419: Alfonso V el Magnánimo otorga 98 florines de oro de Aragón, para comprar "una forradura de marts gibilis". (d'OLWER, Literaruta catalana, 170, doc. 8) Miguel Gual.
-1420: "... no gos puxa ne gos portar algunes vestedures sobiranes o jusanes fetes o per fer folrades de erminis, latissos, marts, fusines, vebres, vays, squirols e britanys o daltre pelliseria de semblant o major for o valor". (AGUILO, Collección leyes suntuarias, 221) Alvaro Santamaría
-1428: "y embió á cada uno dellos una ropa de muy rico brocado de carmesí forrada de cebellinas.". (ROSELL, Crónica, II, 356b) Miguel Gual.
-1442: "Martas cebellinas enteras, las más finas cada una por doscientos maravedís y cada una de las dichas martas cebellinas, el más fino setenta maravedís ...70 mrs.". (PUÑAL, Ordenamiento de precios, 334) José M. Gual.
-1454: "alguna dona o donzella no puxa portar cortapisa de marts giballins, sicilians o de la terra o altres, ne de arminis, ne de condyts, ne de algun drap de seda". (AGUILO, Colección leyes suntuarias, 298) Alvaro Santamaría
-1458: "Forradura de marts gebelins ..." ... "pells de marts sicilians" ... "cortapisa de marts" ... "guants de marts". (TOLEDO, Inventarios palacio real, 101, 102) Miguel Gual.
-1465: Al camareno Francisco de Tordesilla, "21 martas cebellinas.". (LADERO-CANTERA, Tesoro Enrique IV, 320) José M. Gual.
-1493: 14 martas comunes para una ropa, a 3,5 reales cada una. ... Por 6 martas çevillinas, para forrar un sayo, a 1 ducado de oro cada una ... 2 martas çebellinas, muy finas, a 4 doblas cada una (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, II, 138, 142, 239) Miguel Gual.
-1497: "Un enforro de martas gebelinas". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IX, 269) Miguel Gual.


De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Martrins cebelines (XVI, 41). — Cast. «marta cebellina» (marta algo menor que la común, de color pardo negruzco, de piel muy estimada por su finura). En los fueros de la familia Cuenca-Teruel suelen figurar las formas cembellina , marterina y martelina; y en otras fuentes mars, riqua-mar (?), zembelun, matrinos, martrinas, cenbellines, etc. Por lo general se usaban como forros de cotas, «bánoves», «cubertes», gonella, «ropón», «mantonet», «pordemás», túnica, luva, etc. De origen germánico, por conducto del francés «marte».
Citas. Pellis de marterenia y pellis tinta de marterena, se venden a 5 y 12 sueldos, respectivamente (tasa port. 1253, en PMH, I, 193). En el «spill» de Jaume Roig, una piel de marta cebellina cuesta 20 florines (cfra. Querol, Vida s. XV, 15). «Un enforro de martas gebelinas» (inv. 1497, en BAE, Ia, 269, art. 85).
Bibliografía. Castro, Aranceles, v. «cenbellines». Pottier, Inventaires, v. «mars». Alvar, FSepúlveda y Rondil, FBaeza: vv. «cembellina» y «marterina». Dic. Aguiló, v. «mart». DCVB. vv. «marta» y «gibelí». Dic. Corominas, v. «marta». Du Cange, vv. «martures» y «sembellinum». Godefroy, Dict., v. «sabelin» («pels sabelines»). REW, 5384.

Tipo: Pieles

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Marta cebellina»

Fichas de la voz «Marta cebellina», extraídas del archivo del profesor Gual