Juheu

Juheu ,iuheu, v. judio, sarrahi y mora
-v. CORRIENTE, Arabismos catalán, v. jueu 'judío': del lt. jüdaeus, del hb. yhudi, gentilicio de yhudah 'Judá', patriarca que da nombre a una región de Palestina y a toda la comunidad de esta religión.
-1484: Voz Iuheu : "Iuheu o iuhia, cada uno 1 sueldo y 8 dineros de lezda, más 4 sueldos de peaje (art. 164); iuheu o iuhia, si es prenyada per lo prenyat, 1 sueldo y 8 dineros de lezda (art. 166). Castellano «judío o judía», ésta si está encinta abona también lezda por el ser que no ha nacido. Compárense con las voces mora y sarrahi del presentte glosario.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 31)

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Juheu (XVIII, 16); jusseu (XXIV, 62); judei (I, 70); jueu o juhia (XXV, 191); juheu o juhia, o juya (IX, 72; XXIX, 162); juheu o juhia, sia catiu o catiua (XV, 120); jueu o jueua (XVII, 27); judio, judia (XX, 71); iudeus uel iudea (VIII, 68); juhia... y si és preyns (XVIII, 16); juheu o juhia, e si és preyns paga per lo preynat (IV, Í92).^ Cast. «judío o judía». Destaquemos la particularidad de que ésta, si está encinta, abona también lezda por el ser que lleva en sus entrañas. En los puestos aduaneros medievales sólo vemos abonar peaje, lezda o portazgo en las personas, a los moros o sarracenos, judíos y cautivos o esclavos. Incluso se pagaba por el cadáver de un judío: «si iudio muerto passaren de fuera parte por Ledesma, den en portazgo V soldos por él» (FLedesma, edic. Onís, § 314). También abona «todo iudio que a mercar uenier» y «jvdío que esposa aduxier» (ibíd., § 314 y 315). Del lat. «judaeus» (REW, 4598).
Bibliografía. Tilander, FAragón, v. «iudio». Alvar, FSepúlveda, v. «iudía». Pottier, Inventaires, v. «judío». DCVB., v. «jueu». Gual, Arancel lezdas, v. «iuheu». Dic. Aguiló, v. «juheu».

Tipo: Clases Sociales

La voz no ha sido modificada.