Coto

Coto , véase voz algodón, cotón, cotono, cotonis, cotonum, cotoni, alcotón, catomaplum, fallleta, algodón, alcotó, cottonorum y cauto

-1258: Voz Cotono : "Et de carga de cotono, VI denarios.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 121 y 124), Las lezdas catalanas traen «cotó> y «cotonum>. mientras los peajes e inventarlos aragoneses dan «alcotón> (documentado quizá por primera vez en nuestro Peaje fluvial del Ebro). Miguel Gual.
-1316: En carta de Francisco de Forn a Jaime II, dice que en Chipre "ha molt sucre e cotó". (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón, doc. 226) Miguel Gual.
-1351: En Navarra. "II peces de draus, mey quintal de cerra, mey quintal de fil d'alcoton, IIII libras de gingibre, I risme de paper, IIII libras d'insens, I peça de fustani. E monta IX s. VIII d.". (MARTIN DUQUE, Peaje de Pamplona 1351, nº 575) J. Zabalo.
-1372: "Item per quescuna carrega de coto maças e faldeta, paguen per corredures la meytat lo venedor e l'altre meytat lo comprador: dos solids". (Ordenanzas de corredores Barcelona, f. 7 v.) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item I lliura de cotó, que está en metxes" (mechas) ... "Item II lliures de cotó blanch filat" ... "Item I aluda de coto, pesa II lliures mig quart" , otra pesando 3 libras y cuarto". (VILASECA, Metges, 102, 107, 105) Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, duas uncias granorii cottonorum ad duos denarios". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 90) José Miguel Gual.
-1395: Estatuto de los comerciantes de Languedoc. "Giengenbre, poivre, saffren et toutes autres especeria, a pois et a balence, toutes manieres de toilles blanches, escrues, tainetes ou non, ouvrées, et non ouvrées, quelles qu'elles soient, a una mesure appelée cane et demie cane; toute maniere de fil escru, blanc et taint de toutes coleurs; toutes manieres de queuvrechiefs, toute maniere de cousteaux grans et petits; forces, grandes et petites, quelles qu'elles soient; toutes manieres de sainctures; toutes manieres de bouiserie; pater nostre d'ambre, de corail et touz autres; toutes manieres de soies, ouvrees et non ouvrees; toz pignes moroirs, queque ils soient; papiers, espingues. toutes manieres de coiffes, tout ouvrage de cire ou de suif fort, ouvres a fil de coton ou autrement, fustaines, boucassis, queque ils soient; mitaines et benetes, quelles qu'elles soient, toutes menuieres de coffres et de quincallerie, tous senders, taffetas, draps d'or et de soie, queque ils soient; toute pierrerie fine et perles, quelles qu'elles soient; amendes, rix et amidon et plusiers autres choses diverses appartenant au fait et mestier de la dicte mercerie". (D'ALAUZIER, Statuts 1395, 55) Miguel Gual.
-1414: El Concejo de Reus manda que "tots los speciers ho candelers de cera, que un les caneles que faran de cera no gosen metre fil sino de cotó" (VILASECA, Metges, p. 158) Miguel Gual.
-1458: Inventario de bienes de la reina Dª Maria, esposa del Magnánimo. "Item un troç de coto prim, molt olda, que ha de ample quatre palms e mig, e tira de larch alna e mija". (TOLEDO, Inventario palacio real, 42) Miguel Gual.
-1468: "quatre vels de cotó". (PILES, Docts Hª Com. Valencia, 136) Miguel Gual.
-1482: "Tiret sia feyt d'alcotó, e que no y haia lana ni stopa. Tiret en que haia lana sia feyt de stopa de qualque altra cosa" (Furs Valencia, ed. príncipe 1482, fol. 80v, rubr. "De draps e de fustanis", fueros de Jaime I) Miguel Gual.
-1483: Entre las mercancías consideradas al por mayor por el Consell de Valencia y autorizada así su venta "en gros", por los extranjeros, figura, “Cotons a Sachs”. (CARRERES, Santangel, 48 y GARCIA MARSILLA, De la plaza a la tienda, 83) José M. Gual
-1484: Voz Cotó: "Coto filat, la carga paga 3 sueldos y 4 dineros de lezda, más 7 sueldos de peaje (art. 89); cotó mapus, ibid. 3 sueldos y 4 dineros más 4 sueldos (articulo 90). Castellano «algodón» (en rama e hilado). Véanse: Capmany, Memorias históricas, III, 159; Dic. Aguiló, Dic. Balari y DCVB., voz cotó; Dic. Corominas y Tesoro lexic, voz algodón". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 14) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Cotó, cothó, cota (II, 272; III, 205; VIII, 68 y 70 se vende en Chipre; VIII, 94; xv, 61 se exporta en Túnez; xv, 453-471 tarifa aduana Túnez); - filat e cotó mapus (VIII, 10, 32 se vende en Pisa y Génova); - mapus (VIII, 15, 59 se vende en Mallorca y Chipre); - mapus del Cayra (xvI, 27 de Levante); d'U ltramar (Iv, 36); de la Lixa (v, 24 de Levante); maltes, d e Malta (v, 25 y XVI, 26 de Levante); d'Ora (v, 26 de Levante); d'Alexandria, alaxendrí (v, 27 y XVI, 25 de Levante); -del Xam (v, 28 de Levante); - prim d e X ipra (v. 76 de Levante) : - filat d e Barchinona (Iv, 38) ; - de Xipra; de Calabria; de Cicília (IV, 37, 39, 40): algodón, citándose genéricamente, en rama, hilado, del Cairo, Ultramar, Malta, Alejandría, Chipre, Sicilia, Calabria, Barcelona y los no identificados «de la Lixa» y «del Xam» (éste tal vez Alcamo, en Sicilia). Los manuales italianos de mercadería documentan, además, el de Alepo, Damasco, Trípoli, Turquía, Salónica, Apulia, Venecia, Florencia, Armenia, Acre y otros. Cotó mapus en las fuentes hispanas parece lo contrario del filat o hilado; sin embargo Pegolotti (pág. 366) lo identifica con «algodón con lana»: cotone mapputo, cioe bambagia in lana. Véanse a este respecto Evans, «cotone mapputo» y Corominas, Tarifa, 126.-Millás, Algodón Esp.ª ár.-Forestié, «Cotomapus».­ Gual, Comercio telas.-Gloss. Catal., «alchotonus».-DCVB., «cotó».-Day, «cotonum».-Gual, Vocab. comercio medieval, «Cotó».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cotó (IV, 20; VIII, 25; XIII, 112; XV, 24; XXIV, 22; XXV, 27); cotón (XVI, 92); cotono, cotonis (XI, 68; XII, 104 y 106); cotó filat, fillat (VII, 29; XII, 47; XIII, 48; XIV, 10); cotonum filat (VI, 27); cotoni filati (III, 30 y 31); cotó mapus, mapuz (XII, 26; XIII, 9; XIV, 10); cotonum mapus, mapum (VI, 27 y 30); cotoni mapuz (III, 30 y 31). Véanse «alcotón», «catomaplum» y «falleta». - Cast. «algodón» (genéricamente, en rama e hilado). Obsérvese la carencia de referencias a «drap de cotó» y la mezcla del cat. «cotó» con el aragonés «alcotón» y el latinizado «cotonum». Las procedencias del algodón medieval, según la lista de calidades que trae Pegolotti (apud. Capmany, III, 159) son las siguientes: Chipre, Malta, Calabria, Sicilia, «Amano» o Emesse, Alepo, Acre, Siria y Armenia, siendo el mejor el de «Amano» y el peor el de Calabria. Véanse, además, las clases documentadas en nuestras citas. En la España musulmana se cultivó en Andalucía (Sevilla, Guadix, etc.; véase art. Millás, Algodón Esp. árabe) y en la cristiana, entre otros lugares, en el reino de Valencia (Eiximenis, Regiment, 26). Según Forestié, Bonis, v. «cotomapus», este vocablo significa «guata de algodón».
Suscribimos las siguientes palabras de Fagniez (en Études industríe París, 235), sobre el peso de esta materia prima en la economía medieval: «au moyen age, le coton ne tenait pas dans l'industrie textile la place qu’il occupe aujourd'hui». Tal vez con la excepción del fustán, cuya extraordinaria difusión estudiaremos en dicha voz. En una ocasión vemos se rellenan con cotó varios «matalafs» para uso de Jaime I (1274, publ. Miret, Sermone plebeico, 236). Del ár. hispano «kotton».
Citas. Jaime II en 21 diciembre 1305, solicita de Sicilia le envien un esclavo sarraceno, especializado en algodón (magistro cotonis...semine cotonis; publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 33). Un enviado a Chipre por el mismo rey, le escribe afirmando que allí «ha molt sucre e cofó» (1316, ibid., doc. 226). Cotó maças e faldeta (ordenanzas corredores Barc. 1372, fol. 7 v,). Cotó blau...; cotó blanch filat (1381, publ. Vilaseca, Metges, 101). 269 quintales de algodón se exportan en 1452 del reino de Granada a Génova (véase Airaldi, Liber damnificatorum, v. «cotonum»).
Bibliografía. Lane, Cargaisons de coton. Lévi-Provençal, Instituciones Esp. musulm., 157 y Sevilla s. XII, 169. Carande, Relacs. comerciales, 53. Corominas, Tarifa, 126. Gloss. Cataloniae, v. «alchotonus». Pottier, Inventaires, v. «alcotón». Castro, Aranceles, v. «alcotonía». Gual, Arancel lezdas; Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB.: v. «cotó». Dozy, Glossaire; Cejador, Vocab. medieval; Eguilaz, Glosario; Tesoro lexic. y Dic. Corominas: v. «algodón». Evans, v. «cotone». Day, Douanes Génes, v. «cotonum». Neuvonen, Arabismos esp., 38-39.

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-09-21.

Referencias documentales de «Coto»

Fichas de la voz «Coto», extraídas del archivo del profesor Gual