Cingla

Cingla, çinglas, cingles, sinchas, zinglas, singles, cingliellos, sinla, sobrecinlias, çinchas, cingula, sinlias, scinlia, çinchera v. amplia glosa en cincha : Castellano cincha, catalán cingla. Faja de cáñamo, lana trenzada, cuero o esparto con que se asegura la silla o albarda. Formaba parte del conjunto de piezas para gobernar las caballería, con las albardas y las riendas, su elaboración estaba regulado por el oficio de albardero.

-POTTIER, Inventaires, v. cingla y cingliello. (1ª doc. 1403); SESMA-LIBANO, Léxico, v. cincha (Dar.), cingla )Ain., Alc., Hu., J., Z.), sinchas (Bar.) zinglas (Z.) ., que doc. "con sus ramals", "estretas", "groses", y "mayores"

-1311: En el inventario de una nave figuran, 5 piezas "de singles de roure grosses". (CAPMANY, Memorias, II, doc. 128, p. 195) Miguel Gual.
-1326: Una ordenanza valenciana estatuye, "que totes cingles, axi de besties de seylla com d'albarda; fonen feytes ... la tela de bon cànem prim et pentinat et la trama d'estopa de canem", se citan tambien los cinglers. "Que les cingles a ops de besties de seylla, sien fetas la tela de bon cànem prim et pentinan et la trama d'estopa de canem; et les cingles a ops de besties d'albarda ... de bon cànem espadat la tela et la trama d'estopa de cànem". (SEVILLANO, Mustaçaf, 125, 240, 248, 249) Alvaro Santamaría.
-1357: En Navarra. "XII dozenas de çinglas". (MARTIN DUQUE, Peajes Carcastillo, nº 290) J. Carrasco.
-1381: Se exportan desde Valencia, 12 docenas de cingles, a Mallorca y 1 par de cingles, a Castilla. (CABANES, Coses vedades 1381, 62, 102) Miguel Gual.
-1403: "87. una cingla et hun cingliello". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 524) Miguel Gual.
-1404: "una ringla". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 526) Miguel Gual.
-1410: En un cofre hay "una cingla de vidre" (Inventario joyas Martín el jovan. BOSCOLO, política italiana Fernado I, doc. 1, 152) Miguel Gual.
-1448: "Les obrers de cànem pusquen fer cingles, cabestres, pitrals, e altres exàrcies, pertayents a bèsties de bast, de canem nou e lo texim de cànem vell" ... "alguna persona, qui obrarà o faça obrar cingles en la dita ciutat, faça aquelles en aquesta forma, que les cingles, a obs de bèstia de cella, de bon cànem prim, nou e pentinat e la trama de stopa de cànem". (Capitols del Mostassaf, PONS, Mostassaf, 45) Alvaro Santamaría.
-1461: Adquisición de. una espada gineta y un frontal morisco, con una cincha, para la montura en que cabalga el Príncipe de Viana., "E V florins d'or que ha pagat, go es los quatre per lo preu de huns cordons ab son frontal morisch, ·per obs del ginet que lo dit senyor princep cavalca, e hun flori d'or que ha pagat per una cingla que compra per obs del dit ginet.". (GUAL, Notas y doc. Principe de Viana, 34, doc. 30) Miguel Gual.
-1463: "15. VII cinglas. 16. Una dotzena de cingliellos". (SERRANO SANZ, Inventarios, VI, 741) Miguel Gual.
-1471: "VII cingles de cànem, totes noves, de besties". ... "Item III fondes de cingles de cànem, noves. Item IIII fondes de cingles de cànem, totes noves", (Inventario de bienes de un zapatero de Reus. VILASECA, Gremi de Blanquers, 155) Miguel Gual.
-1490: "Requiera a menudo las sillas y frenos, cinchas, latigos, açiones, estribos, albardas, mantos, lazos sobrecargas, cadenas e xaquimas, ataharres, sobrecinchas, ventriles e petrales y haga adobar todo lo que en ello fuere menester e se pudiere reparar o digalo al mayordomo para que lo prouea tornandole lo viejo que no pudiere seruir." (TALAVERA, Instrucción reg. interior, Cfr. CNDHE, v. "ataharre") José M. Gual.
-1499: En el inventario de bienes de labrador Brt. Serí figura, "Item tres albardes, dues de les mules he una de la somera, ab dos parells de cingles" ... "Item un enbotidor per albardas, trencat". (FARAUDO, Una casa tatalana, 133, 134) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cingles (XII, 101; XIII, 109); cingles execurs (XVIII, 29).- Cast. «cincha» (faja que asegura la silla o albarda sobre la cabalgadura). En el Poema del Cid, edic. Menéndez Pidal, verso 2736, se citan las çinchas corredizas; en las zonas aragonesa y portuguesa figuran cinglas, cingliellos, sinla y sobrecinlia (sobrecincha). Las hubo, además, de silla y de albarda, de cáñamo, estopa, roble y otros productos. Del lat. «cingula». En tasa port. 1253 (publ. PMH, I, 195) se incluyen los precios de sinla de azemelo, sinlia de asino, sobrecinlia de caballo y scinlia de mula.
Bibliografía. Pottier, Inventaires; Dic. Balari, Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.: v. «cingla». Menéndez Pidal, Cid. v. «çinchas». ¿Keller, Vocab. Alixandre, v. «çinchera». Tesoro lexic. v. «cincha».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-29.

Referencias documentales de «Cingla»

Fichas de la voz «Cingla», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Cingla», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"