Cadarç

Cadarç, cadarco, cadarcii, cadarcioum, cadars, catarz, cadarzo, cardazo, cadartz, akatartos, cadarço, cardaz, v. azache, filadiz: Seda procedente de los capullos enredados que no es posible hilarlos. Procede de la parte exterior del capullo de seda, la primera que genera el gusano de la seda, se entiende también como el desecho una vez se ha peinado la fibra, muy corto y que se usa para confeccionar cintas estrechas. (Dávila et alt.)

-Bibl.: CASTRO, Aranceles, 326, voz cadarço; Dic. AGUILO y DCVB.: voz cadars; Dic. COROMINAS, voz cadarzo.; DCECH, v. c. ,"seda basta de los capullos enredados", del gr. "impuro", "sin limpiar". (1ª doc. s. XIII); CAPMANY, Memorias, v. cadarz, (1ª doc. 1252), que asimila a azarcon cárdeno; GUAL CAMARENA, M: Arancel de lezdas y peajes del Reino de Valencia (siglo XV), v. Cadarç, la carga abona 3 sueldos y 4 dineros de lezda, más 20 sueldos de peaje (art. 71). Castellano «cadarzo», que según Covarrubias, Tesoro de la lengua cast. (apud. Tesoro lexic., voz cadarzo) es «un género de seda basta, que se haze de la que no se hila al torno, por ser de capellos emburujados y empedernidos». ; DAVILA, Dic. Hist. telas, 49.; SESMA-LIBANO, Léxico v. cadarço (doc. en P. Alb., P., Te., Za) y catarz (P. Ain.), que indica otra acepción como azarcón cárdeno o azafrán índico (no hemos podido encontrar más que esas referencias), citando de Capmany, y la de seda.; Dic. Catvalbal, v. cadars, que aporta :" Tot cadars de cedas, Reua Perp. 1284. Cadartz de seda, doc. a. 1295 (RLR, v, 87). Ni de fil, coto, cadars, filadis, Const. Cat. 314. Cadarsos de colors, Tar. preus 48."; VOc. FARAUDO, v. cadars, que cita, ""Quintar de cadars .iv. diners. Quintar de seda .vj. diners, e si s ven a liures, mealla per liura." Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. X, X"

-1243: Lezda de Tamarit. "Carrega de cadarcii ... det unum bisancium". (CAPMANY, Memorias, II, 17; Cfr. CASTRO, Aranceles, v. cadarço) José Miguel Gual.
-1271: Ordenanzas de Barcelona. "Carga de cadarç, VI diners". (Cfr. CASTRO, Aranceles, v. cadarço) José Miguel Gual.
-1292: "cadarço 12 d.,/carga, (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 416) José Miguel Gual.
-1295: "cadartz de seda, la carrega VI diners". (ALART, Docts. Roussillon, 112) Miguel Gual.
-S. XIV: "Cadarz: la liura, III d." (Navarra, AGN, Arancel de Pamplona) A. Martín Duque.
-S. XIV: En Navarra. "Trossel de cardaz, de peage XII d. marabitinus". (AGN, Arancel de Maya) A. Martín Duque.
-1301-1341: "(2) De carrega de pebre, de gingebre, d'ensens, de canyella, de indi, de brasil, d'argent uiu, de uermello, de grana, de cadarç: II solidos.". (GUAL, El hospedaje hispano-medieval, 539) Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, unam libram de cadars desada ad unum solidum." (ALOMAR, Dos inventaris, p. 99) José Miguel Gual.
-1351: En Navarra, "Iª libra de seda cadarça. E monta III d.". (MARTIN DUQUE, Peaje Pamplona 1351, nº 87) J. Zabalo
-1480: "E que agora vos a dicha çibdad e justiçia della dis que les avedes defendido e defendedes que non cojan a dicha inpusiçion de un mr. por çiento de las rentas del alcavala del revender de paños, de paños de oro y seda, e de seda y cadarço, e specieria e caldeleros, e fierro e metal, e otras rentas que son anexas e pertenesçientes al dicho almoxarifadgo mayor". (CARANDE ed., Tumbo RRCC Sevilla, 41) López de Coca.
-1501: Concesión los propios de Málaga de los derechos de las mercancías que allí afluyan, y se vendan al modo que se hace en Sevilla. "por el arrova de cadarço, çinco mrs.". (GARCIA-GOYENA, Docts. Hist. Málaga, II, 140) López de Coca.
-1551: "Iten, que qualquier maestro o oficial que texere en paños de seda atanquias o azache o adaque o cadarço o seda de Murcia o otra seda basta semejante, caiga en pena de çinco mill maravedís" (Ordenanzas originales de la seda. BEJARANO, Industria seda Málaga, 203) López de Coca.
-1575: " ... que todas las piesas de sintas de hiladillo, teñidas e por teñir, que despachasen los dichos mercaderes para fuera del reino de Granada, es condiçion, que an de pagar e paguen en maravedí por cada pieça; e de cada gruesa de sintas de hiladillo elaboradas, quatro maravedís por libra, como de media seda; e por cada quintal de las pellas de cadarço que despachasen para fuera del reino de Granada de pesa morisca, an de pagar seis reales por cada quintal..." (BEJARANO, Industria seda Málaga, 278) López de Coca.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cadarç (XIII, 2 y 111; XIV, 16); cadarço (XIX, 24); cadarcii, cadarcium (II, 6; III, 2; VI, 2; VII, 2; XII, 2 y 103); cadars de cedas (XVI, 149). — Cast. «cadarzo» (seda basta de los capullos enredados, según Dic. Acad.). Para Covarrubias es «vn género de seda basta, que se haze de la que no se hila al tomo, por ser de capullos emburujados y empedernidos» (apud. Tesoro lexic., v. «cadarzo»). En las ordenanzas de corredores de Perpiñán (1295, publ. Alart, Docts. Roussillon, 112) se tasan los cadartz de seda. Del griego «akátartos» (impuro).
Bibliografía. Castro, Aranceles, v. «cadarço». Gual, Arancel lezdas, v. «cadarç». Dic. Aguiló y DCVB., v. «cadars». Dic. Corominas, v. «cadarzo». Rew, 9637.

Tipo: Tejidos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-06.

Referencias documentales de «Cadarç»

Fichas de la voz «Cadarç», extraídas del archivo del profesor Gual