Cabrit

Cabrit, cabritz, cabrite, crabito, crabitunas, cabriits, v. cabrito y cabra: Castellano cabrito, cabritunas, cría de cabra que no ha sido destetada, aprox. medio año. Garcia Mansilla observa el consumo de carne de cabrit entre los enfermos, "cabrit a malalts", habitual el domingo de Pascua en los hospitales valencianos, "per dar refrescament". (GARCIA, Alimentación y salud, 123 y nota 27)

-Bibl.: DCVB, v. c. (1ª doc. 1249), véase en este enlace; DCECH, v. cabra, que lo incluye como derivado (1ª doc. Berceo). del lat. tardía capritus. ; FARAUDO, Vocabulari, v. cabrit, véase en este enlace

De: GUAL CAMARENA, M: Arancel de lezdas y peajes del Reino de Valencia (siglo XV), voz "cabrits"; Cabrits, la bala gruesa o el centenar abonan 3 sueldos y 4 dineros de lezda, más 4 dineros de peaje (art. 65); cabrits, el fajo o el centenar 2 sueldos y 6 dineros de lezda y el mismo peaje (art. 107); pells de cabrits, el fajo ibid. (art. 241). Castellano «cabritos» y «pieles de cabritos» (a veces llamadas cabritunas). Veánse: Tesoro lexic., voz cabrito; Dic. Aguiló y DCVB.: voz cabrit.

-1252: "mando que nengún regatero nin regatera non conpre nengún pescado fresco de río nin de mar para rreuender nin trucha nenguna nin fresca nin otra. Et que nengún regatero non conpre pescado fresco en razón de rric ome nin de orto omne nenguno. Et que non salga fuera de la villa a los caminos pora conprar cabritos, nin gallinas nin capones nin uianda ninguna para rreuender”. (GARCIA RAMILA. Posturas, 211) Miguel Gual.
-1252: Cortes de 1252, "Et çapatos prietos de cabrito entallados ... et de cordoban entallados ...". (BALLESTEROS, Las Cortes de 1252, 127) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas corredores Perpiñán. "Lo centenar de cabritz, e. d'ayels, e de conils, e de lebres e de squirols". (ALART, Docts. Roussillon, 110) Miguel Gual.
-S. XIV: "Sosentgua a conills, ho a lebres... e a moltó, ho ha vedell, ho ha cabrit, ho ha perdius... e sien sosenguades en grex de carn salada, ho de oli, ho de satje; e puys pren ceba gros tallada, e sosenguada ab juyvert...e vinagre, e pa torrat... en greix de porch mesclat ab oli fresch...e aço sosenguat ages ceba redoma gros... e mit ho en la olla o en una casola..." ... para hacer "salsa a tota carn"..." pren cebes e juyveert tallat, e quant les cebes aurán una peça cuyt, mit hi salsa, e bulla un poch, e lévalo del foch, mit hi ous debetutç los vermells... e pots hi metra pa torrat mullat en vinagre". (OSSET, Libro cocina, 166,167,168) José Miguel Gual.
-1301: "Item, que negun carnicer no gos farsir, ne medir, al ronyó del moltó, ne del cabrit. E qui contra assó fará, pagará per ban X. sol." ... "Item, lo meylor quarter de cabrit, sia menut v. drs. e no mes." ... "Item, tot lo cabrit entegre ij. sols." ... "Item, que negun carnicer no gos farsir, ne anedir, al ronyó del moltó, ne del cabrit. E qui contra assó fará, pagará per ban X. sol.". (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, 306) Miguel Gual.
-1303: Se compra una pena de cabrits para una "cota" del rey, por 24 ss. bars. y 6 dineros. (GONZALEZ HURTEBISE, Libros de cuentas, 238) Miguel Gual.
-1310: Lezda del mercado de Thuir. "Item tot hom estrayn qui vena moton, o feda, o goch, o cabra, o crestat, deu pagar per cascuna d'aquestes besties, meayla; pero d'anyel ni de cabrit no deu hom reu paguar" ... "Item tot hom de Thoyr qui tengua taula de carn a vendre al dit mercat, deu dar e pagar per leuda, de quascun porch "1 dineros"; "de quascun moton, e que quascuna feta, e de quascun boch, e de quascuna cabra, e de quascun crestat ... mesayla" ... "que negú ... no gaus trec ... banes de boc, ni de crestat, de la terra de Rosseylo". (ALART, Docts. Roussillon, 219, 227) Miguel Gual.
-1311: Ordenanzas de tejedores de Valencia, "Item, que null hom no gos mesclar ne fer mesclar, ço és a saber, borra, reepel, pel de cabrit, peçols, borrellons ne gratusa de pelicer ab nenguna lana, ne encara null batredor no gos les dites coses ne alcuna d'aquelles mesclar encamarar ab nenguna lana, ne batre aquella; e qui contra açò farà lo senyor de la lana qui aytals mescles o encamaraments farà fer pach de calònia XXX sous e sie cremada la lana;". (BORDES, Desarrollo industria textil y artesanado en Valencia, 258) José Miguel Gual.
-1317: "Faixs de anyines e de cabrits, II sous". (SOBREQUES, La Lleuda, 82) J. F. Cabestany.
-1331: "III navallyas de adobar los crabitos y la corambre" ... "un banco con su fierro de adobar los crabitos". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 551, 552) Miguel Gual..
1331: "Item si es festa ... que vinga en dia de carn, donals hom ast, ço es saber una libre de bou, o mige canongia de moltó, o mig quarter de cabrit, o mige libre de porch ... e lur canongia de moltó, e lur carnsalada, e cuynes, e salsa, e sopars ...·". (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. IV r.) Miguel Gual.
-1447: "Una birreta magna, nigra, infalderata de pelle nigra, dicta de pells de cabrits" (MARINESCO, Notes Alfonse le Magnanime. doc. 2) Miguel Gual.
-1448: "que tot carnicer scorxador e tota altra persona ne privada, que escorxaran o faran scorxar bestiar, moltó, ovella o altra bistia menuda ne grossa, stranya ne privada, que degen leixar les orelles ab la pell ...; en açò no sien enteses cabrits ne anyells, quei senyats no seran". (PONS, Mostassaf, 6-7) Alvaro Santamaría
-1350: "Costà I cabrit, III solidos". (SERRA VILARO, Baronies, I, 147) Miguel Gual.
-1362: "Un pellotejo de crabitos". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, III, 91) Miguel Gual..
-1364-65: "Item, de cabrito o cabrita, cordero o cordera, porcinello, leyton pora criar o pora comer, pagas al comprador IIII dineros por cabeça. Carta LXIX.". (LAFUENTE, transc., , Cortes de Zaragoza, 417) José Miguel Gual.
-S. XV: “Yten, de ganado vacuno de cada caveza una blanca e del ovejuno o cabruno, ansí cabras como cabritos y carneros e ovejas, de cada cabeza dos dineros que sean previllejados quier non”. (GONZALEZ RODRIGUEZ, Aranceles de portazgo,124) José Miguel Gual.
-1434: "Primo ordenaren, que, nenguna persona no gos comprar caça, ne volataria, cabrits, ous, ne formatges, ni altra vitualla del cap. del terme ença per reuenre, ne per portar fora la vila, sots ban de sinc sous e de perdre la cassa.". (CARRERAS, Ordinacions urbanes, 332) Miguel Gual.
-1435: "319 5 …mandamos e tenemos por bien que los señores de los cabritos njn los carnjceros que dellos los compraren que non sean osados de vender njngunos de los dichos cabritos nj cabritas que sean de menos de tiempo de vn mes…". (LOPEZ, Estudio lexico ordenanzas de Córdoba, 412) José Miguel Gual.
-1448: "que tot carnicer scorxador e tota altra peersona stranya ne privada, que escorxaran o faran scorxar bestiar, moltó, ovella o altra bistia menuda ne grossa, stranya ne privada, que degen leixar les orelles ab la pell..; en açó no sien enteses cabrits ne anyells, qui senyats no seran". (PONS, Mostassaf, 6-7) A. Santamaria.
-1448: "que tota cabrida, que sia nada de sant Miquel fins a Tots Sants, se haia a senyar dins lo dit terme o vuyt dies aprés, del senyal del senyor de qui serà". (PONS, Mostassaf, 7) Alvaro Santamaría
-1496: Tratado sobre la demasía en el vestir, calzar y comer", de Hernando de Talavera, "Por esso el sancto viejo Thobias se maraulllaua quando estaua pobre e ciego que su buena muger le traxiesse cabrito para comer." (CASTRO, El tratado sobre el vestir, calzar y comer, 38-39) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Cabrit, fet ga de (III, 173) : hígado de cabrito.


De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cabrit (IV, 202; XXVII, 5); cabrits (VIII, 39; IX, 39; XIII, 30 y 118; XIV, 46; XV, 108; XXV, 95); cabritz (IV, 190; XII, 27 y 111; XVI, 39; XXIV, 34); cabrite (I, 40); crabito (XX, 68); peyls de cabritz (IV, 31); pellium de cabrits (XI, 25); pels dels cabrits (XXV, 190); pellibus de cabritz, abtatis uel crudis (V, 41); carn del cabrit (XXVII, 11). —* Véase también «crabitunas». Cast. «cabrito» (cría de la cabra, hasta su destete; citados como cabezas de ganado, carne y pieles). El hombre medieval utiliza su carne para comer y sus pieles para diversos tipos de calzado y como forros de diversas prendas de vestir. El FNavarra (edic. Ilarregui, 108) cita el cabrito aynal y lechugo. Del lat. tardío «capritus».
Citas. Tres haedos entregarán los pobladores al rey, cada año (FFrieira, 1206, publ. J. González, Alfonso IX, doc. 201). Cabritos uiuus y pellis de cabito, a 2 sueldos y 6 dineros, respectivamente (tasa port. 1253, en PMH, I, 195 y 192). Esta última se tasa en las cortes de Jerez de 1268 en 1,5 maravedís (publ. Cortes León Cast., I, cap. 11). Una pena de cabrits se compra por 24 sueldos barceloneses y 6 dineros (1303, publ. González Hurtebise, Libros tesorería, 238). Cabritos en pelambre (inv. 1331, en BAE, II, 553, art. 68). «Costó un cabrito 7 maravedís» (Cuentas viaje 1352, edic. Sánchez Villar, 31). «Una birreta magna, nigra, infalderata de pelle nigra, dicta de pells de cabrits» (inv. 1447, publ. Marinesco, Notes Magnanime, 299).
Bibliografía. Tilander, FArags. 1348, v. «crabito». Gual, Arancel lezdas, v. «cabrits». Dic. Aguiló y Dic. catvalbal, v. «cabrit». Huerta, Vocab. JManuel y Tesoro lexic.: v. «cabrito». Soldevila, Pere infant, precios.

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-07-05.