Bou

Bou , bous , bovi, ermino, v. buey: Castellano "buey'', ampliamente documentado en nuestro medievo, tanto las reses como los cueros.

-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu.
-1310-1315: "Item tot hom estrayn qui vena al det mercat de Toyr, bou, o vacha, o ave, o sauma, deu pagar per quascuna d'aquestes besties, I diner de leuda". (Lezda del meercado de Thuir, ALART, Docts. Roussillon, 218) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “En aquest mes de juny és la festa de St. Joan e deuse donar per ració moltó e bou en ast e en olla, e lo de ast ab oruga e oques y polls ab salsa bullida.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 468) José Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item en la festa de la Dedicació moltó e bou e cabrit en ast ab juyvert. Item gallines e cunills ab carn salada. Item, part la ració, si dóna pernes de carnsalada e ració de formatge al donar e reoles.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 469) José Miguel Gual.
-1360-70: Un parell de bous, se tasan por 400 ss. (DOÑATE, Salarios, 458) Miguel Gual.
-1448: "tots los moltons degen estar en les taules e no en casa, axí mateix de carn de bou e de vaca, e de crestats, e de ovelles, e de porchs". (PONS, Mostassaf, 2) Alvaro Santamaría
-1484:Voz Bou, Bous: "Bous, por cabeza abonan 8 dineros de lezda y 4 de peaje (art. 49); cuyros de bou (art. 105): véase "cuyros"; cuyro de bou assaonat (art. 106): véase "cuyros"; bou, la res, en "dret de coses vedades", con la cantidad en blanco (art. 339). Castellano "buey'', ampliamente documentado en nuestro medievo, tanto las reses como los cueros. Un curioso origen del vocablo: "Ant. Agustín en el diálogo dézimo de las monedas antiguas dize que al buey le dió nombre su voz, que es bou" (Covarrubias, Tesoro de la lengua cast., apud. Tesoro lexic., voz buey). En el Fuero de Cuenca se citan los boves iugi (edic. Ureña, págs. 152-153). Véanse: Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB, voz bou; Alvar, El peaje de Jaca y Dic. Corominas, voz buey. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, 690) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

bou, boví: v. «cuyram».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Bou ermini — Véase «ermini, bou».

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-25.

Referencias documentales de «Bou»

Fichas de la voz «Bou», extraídas del archivo del profesor Gual