Cercles

Cercles, cercols, cerclos, sercots, circulis, aro, fleje, cerco, llanta, circulo, cerqles, çercol, selcles: Castellano aro, fleje, cerco, llanta, círculo u objeto circular, catalán cercle.

-Bibl.: DCVB, voz cercle, véase en este enlace y el Vocabulario de FARAUDO, v. cercle, véase en este enlace; DECLC, v. cercle, del lat. circulus (1ª doc. cercle Llul, cercol s. XV)

-S. XII: Portazgo fuero de Cuenca, "Pro duodena circulorum, dimidium menkalem". (UREÑA ed., Fuero Cuenta, 849). Tal vez del lat. "circulus-i= círculo u objeto circular (anillo, collar, aro, brazalete, etc.). El Fuero de Sepúlveda, ed. SAEZ, 141 lo traduce por "arcas"?. Miguel Gual.
-1245: Costumes du pont de Tarn d'Albi, "Per eissa maneira, II selcles de tonels de cornut mealha, e la saumada II deniers" ... "Per eissa maneira, VI selcles de semans mealha, e la saumada II deniers" ... "Per eissa maniera, IV lievras de ferrat mealha, e la asaumada III deniers".(JOLIBOIS, Albi au Moyen Age, 74) Miguel Gual.
-princ. S. XIV: Tarifas de "leude" del mercado de la villa de Volo, "Itemtot hom etrayn qui port al coyl, peer vendre, monayls ho monales, ho cercles, ho forches, de cascun culerat (carga llevada al cuello) " pach per leuda obl. Empero de cascun culerat de cercles, pach per leuda, I d.". (ALART, Docts. sur la lang., 223) Miguel Gual.
-1308: En la Ordenanzas de Perpiñán figura, "que tot hom qui fassa e trancha e prena selcles del dit bosch (de Camp Cardós) o dels dits termes, agen a paguar e paguen per caascuna somada de selcles que'n trayrán, VI solidos per somada". (ALART, Docts. Roussillon, 181) Miguel Gual.
-1310-15: En la Lezda del mercado de Thuir aparece "Item tot hom estrayn qui port cercles al dir mercat, per vendre, pagua per saumada, si son de tina, III diners; e si son de vixels pàra II diners per leuda; et si son de somals dona dinarada de cecles" (1310-1315. Alart, Docts. Rousillos, p. 222-223) (véase también "monals"). Miguel Gual.
-1321: En la Lexda de Montreal aparece "Laumada de cerqles" (Sabarthes, La leude Montreal, 483, art. 29) Miguel Gual.
-1321: "Et encara a fer sercles al bosch, qui necessaris sien al casteyl, qui sien de mida gran et de pocha, meses empero abans aquels cercles que'l S. Rey pren de cens als seus pageses per la vayl" (ALART, Docs. Rousillon, doc. 73) Miguel Gual.
-1375: Un çercol de ferre para un pozal, cuesta la libra del hierro 1 ss (DOÑATE, Salarios, p. 475) Miguel Gual.
-1383: "E dels verns se porien fer cercols als veixells" ... "e de usar o dar fe en adevinations altres que s fan per persones qui s son fetes ministres del diable, en diverses maneres, axi per via dels elements, com per cercles, rotles, provisions o sacrificis que fan al diable;". (EIXIMENIS, Regiment Cosa Publica, 29. Ed. N. Class.) Miguel Gual.
-1397: "De tallar arbres per cercols". (Ordenanza inédita de Valls. (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, 371) Miguel Gual.
-1398: "unum circulum ferreum, pro mola ipsius molendium". (SERRA RAFOLS, Oficis, 575) Miguel Gual.
-1428: En un inventario aparece "Un cercle de bexell" (SERRA VILARÓ, Baronies,I, p. 397) Miguel Gual.
-1433: "negun no gos ne presumesca omplir botes, mitges botes e carratels de aygua sobre lo Moll o pont de fusta (de Mallorques), ne aixi poch sobre aquell metra e possar cercols remulats o per a remular". (PONS, Mostassaf, 298) Alvaro Santamaría
-1484: En el inventario de Franciscum Boet, verger, custodio del material del concejo de Gerona , "item viiii cercles de ferro entre grans e petits qui pesen sobre hun quintar." (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 188) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cercles, cèrcols (XII, 101; XXVII, 26); cercles de tina, cercles de vayxels [cercles de semals] (XXVII, 26); cercles de semals e de botes (XXIV, 165); sércots de portadores (XXIV, 165, nota); circulis (V, 125); cèrcols (XIII, 109); de saumata circulorum, unum circulum comunem de capis, de saumata circulorum de semalibus, unum manipulum (V, 78). — Cast. «aro, fleje, cerco, llanta, círculo u objeto circular» (tal vez la cita del doc. V se refiere a ristras en círculo de cabezas de ajos). Del lat. «circulis».
Citas. La docena circulorum del FCuenca (edic. Ureña, 849) se traduce (?) en docena de las arcas en FSepúlveda (edic. Sáez, p. 141). «sércols de roure e de vallaner» figuran en el inventario de una nave catalana (1331, publ. Capmany, 2.ª edic., II, doc. 128, p. 195). Una ordenanza valenciana de 1339, prohíbe a los carpinteros tener en la vía pública «fusta, cercles, vexells de vi ni ... altres coses» (public. Sevillano, Mustaçaf, 332). «E deis verns se porien fer cèrcols als veixells» (Eiximenis, Regiment, 29).
Bibliografía. Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB. v. «cercle» y «cèrcol». Doñate, Salarios, 475.

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-19.

Referencias documentales de «Cercles»

Fichas de la voz «Cercles», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Cercles», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"