Amento

Amento : Del lat. "amentum". Cast. Amiento.

-NDHE 1969-96 voz "amento" 1ª doc. 1582. con la definición de "amiento" correa para arrojar las lanzas., véase en este enlace

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Amentó (IV, 65); amenlons (VIII, 34, nota; XIII, 13 y 114; XIV, 31; XXIX, 60); ámenlos (XXIV, 53); amenllós (VIII, 34); ametlons (XXV, 51); atmellons (VIII, 34, nota); melons (XXIV, 83); menlons (IX, 65); molons (VIII, 34, nota); amelone (XII, 106). — Cast. «almendruco» o «almendrón» (aumentativo de almendra). Frecuentemente es difícil distinguir los melons (derivados de almendra) de los melons o mellons (melones). En un documento catalán de la segunda mitad del siglo XIII, los amenlons se venden a 95 morabitinos la espuerta (publ. Miret, Sermone plebeico, 242). Véase v. «meló».
Citas. Amenlos ab closca (1295, publ. Alart, Docts. Roussillon, 112). «Amellons de Badarro, aquests valen més; amellons de Proença, aquests són bons; amellons de Spany a, aquests són bons; amellons barbaresch(s), aquests són cominals» (Bibl. Univ. Barc. Ms. núm. 4, fol. 38).
Bibliografía. Corominas, Tarifa, p. 125. Dic. catvalbal., v. «amelló». Gual, Arancel lezdas, v. «almetló». Dic. Corominas y Tesoro lexic., v. «almendra».

Tipo: Armas

La voz ha sido modificada a fecha 2023-03-07.