Aluda

Aluda, baldés, luda ,aluta, aludes,alluda, v. baldres , baldresses y pergamino: Cast. «baldés» (piel de cabra, oveja o cordero que adobada y suavizada, que se empleaba para guantes, bolsas, forros de libro").

-Bibl.: DCECH,v. "alumbre", derivado, del lat. "aluta", cuero preparado con alumbre.; POTTIER, Inventaires, v. aluda, luda, que cita como piel de cabra, para confeccionar guantes, sacos, etc. : GARCIA DE DIEGO, Contribución al diccionario, 367.

-Sin Fecha: "Bartol super secunda inforciata novi», en paper, cubertes de fust, mitat de cuyro vermell. Item un libre gran, en pregamins que comenca «Dum eram parvulus loquebat ut parvulus», cubertes de fust, et aluda vermella nova qu's apella" (BARANDARIAN, Restos visigodos, 9)
-1240: "Hospites portari faciant ad hospicam emptoris cuyramina et accipiant de duodena de anys, et de quolibet alio cuyramine salvatico, et escodat, et aludes obolos" (NDHE 1960-96 voz "aluda". Aranc. Aduaneros Arag. ) José Miguel Gual.
-1292: "aluda 2 d./docena (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 418) José Miguel Gual.
-1362: "En un talegüelo d'aluda" (NDHE voz "aluda". Invent. Aragoneses, 92) José Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item I aluda de coto, pesa II lliures mig quart" , otra pesando 3 libras y cuarto". (VILASECA, Metges, 105, 105) Miguel Gual.
-1386: "Hun livro con su custodia negra, que es con taulas de fust cubiertas de luda blanca" (NDHE voz "aluda". Invent. Aragoneses, 354) José Miguel Gual.
-1425: "103.— Un libre scrit en paper ab posts cubertes de aluda blanca. E comeia: Axi com e tal o tractat deis X manaments. E en la segona carta comenta: aqueste qui amen massa lurs riqueses (Inv. de Pedro de Riumbau, presbítero, 1425)." (JUNYENT, Repertorio, p. 66) Miguel Gual.
-1436: "218.— Altre libre scrit en pergamins ab posts cubertes de aluda blancha nova en lo qual son les Constitucions de Cathalunya, glosades, bones e gentils (Inv. de Jaime Vila, 1436)."(JUNYENT, Repertorio, p. 76) Miguel Gual.
-1443: Inventario de bienes del jurista Juan Prunyosa. "Item huns goants de dona, blanchs" ... "hun goant de aluda, de dona, obrat de seda". (FERRER, Un inventari del seglo XV, 306) Miguel Gual.
-1447: "188.— Altre libre scrit en paper ab posts mig cubertes de aluda verda ab I gaffet e sos hi Miragles de la Verge Maria e d’altres coses sotils (Not. J. Sallés; inv. de Juan de Massandreu, 1447).(JUNYENT, Repertorio, p. 74) Miguel Gual.
-1449: "51.— Altre libre de paper de forma de capbreu larch ab cuberta de aluda vermella engrutada o empremptada scrit en lemosi. E comensa: Bona clianso en ella. Et in fine: explicit libor Giraed de Porillo (Not. Juan Sallés; inv. de Ferrer Despujol, 1449)." (JUNYENT, Repertorio, p. 62) Miguel Gual.
-1455-56: Varios "ventall" y "ventaller” de palma figuran en un inventario del siglo XV , "Hun ventall de palma, blanque, gornit de aluda vermella, ab flochs de seda". (SOLER PALET, Art de la casa, pág. 296 y 298). Miguel Gual.
-1459: "Item hun ventall de ploma". (PAGES, Inv. bienes A. March, 138, artº. 75) Miguel Gual.
-1459: En el inventario de Anthonius Puig, verger, custodio del material concejo de Gerona , "item una aluda gran plena de pólvora de bombarda la quantitat de la qual es continuada en lo manual de jurats del any MCCCCL set quant fou tornada de la vila de Sent Feliu,". (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 184) Miguel Gual.
-1471: Inventario de bienes de un zapatero de Reus. "Item VI dotzenes e miga de aludes blanques, totes noves". (VILASECA, Gremi de Blanquers, 155) Miguel Gual.
-1474: "183. I libre scrit en paper ab posts cubertes de cuyro blancs ab cuberta de aluda ab dos gafets, appellat Flos sanctorum.(Not. B. de Prat; inv. de Pedro Juan de Valí, doctor en leyes, 1474)." (JUNYENT, Repertorio, p. 73) Miguel Gual.
-1376: 5 balas alude se traen de Génova desde Valencia. (DAY, Douanes Gênes, 297, v. aluda) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item I aluda ab miga rova de pinyons" ... "Item I aluda, ab II lliures e quart de cotó blau" ... "Item I aluda de cotó, pesa II lliures mig quart" ... pesando 3 libras y cuarto. ... "Item II aludes". (VILASECA, Metges, 101, 104, 105, 106) Miguel Gual.
-1449: Aluda como forro de cofres: Se compran siete pares de "coffrens ... cuberts de myr de cordoua negre e lo un vermell, enver(n)oçats, llandats e barres de lauda blancha stanyada, e forrats a la part de dins d'aluda vermella, sens empero panys e claus e manilles". (SANCHIS SIVERA, Vida íntima, 31, nota 1) Miguel Gual.
-1483: Entre las mercancías consideradas al por mayor por el Consell de Valencia y autorizada así su venta por los extranjeros, figura, “Acercó a alludes” . (GARCIA MARSILLA, De la plaza a la tienda, 84) José M. Gual
-1484: Voz aludes: "Aludes, la carga paga 5 dineros de leuda y la docena 4 dineros de peaje (art. 10). Castellano "baldés" (piel de oveja o cordero adobada). Véanse Dic. Balari, DCVB, voz aluda; Castro, Aranceles, voz "baldres"; Dic. Corominas, v. baldés. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, 679) Miguel Gual.
-1497: "Unas Decretales portátiles de fforma menor, d'enprenta, en paper, con las cubiertas d'aluda amarilla" (NDHE voz "aluda". Invent. Aragoneses, 94) José Miguel Gual.
-1519: En el inventario de un mercader zaragozano figuran en los "FARDELES DE BRINES: Ytem hun fardel de Brines en que hay dotze pieças. (sigue otra relación igual de fardeles, pieças de sayas, resmas de paper, telas de Bocaran, garpilleras, panyo veintidoseno, dos arrovas de Resina, o Rasina, azalejas, panyzuelos alamanis, manteles... (48 líneas). Ytem vintinueve maçicos de filar de Flandes. : Ytem dotze jubillos de filo dapuntar. Ytem tres banquales de broderia de Raz. Ytem quatorze pieles de aludas blanquas. Ytem dos enzerados y dos gaspilleras y cuerdas." (CABEZUDO, Inventario, 150) Miguel Gual.
-1594: "Un tros de pell de aluda de Flandes". (RAMIS AYREFLOR, Inventario Hugo Berard, 317) Alvaro Santamaría

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Aluda; aludas (XIX, 78; XXIII, 22); aludes (XII, 110; XIII, 106 y 117). —Cast. «baldés» (piel de cabra, oveja o cordero adobada). No creemos sea «aluda», como traduce DCVB., que en cast. no tiene significado de piel. Los gremios de la piel («blanquers» «asaonadors» y aluders) entraron frecuentemente en conflicto, pues todos adobaban el «cuyram». Por la referencia de nuestro doc. XXIII, artículo 22, sabemos se exportaban por Candanchú. Desde Valencia se exportan 5 balas alude a Génova (1376, publ. Day, Douanes Gênes, 297). La documentación medieval cita como confecciones con esta piel los sacos, bolsas y guantes, y como clases la negra, blanca, azul y bermeja. Del lat. «aluta».
Citas. Alfonso IV de Aragón aprueba las ordenanzas de la cofradía de aluderios et pergaminerios» de Valencia (1329, publ. Codoin ACA, 40, doc. 23). Ordenanzas de los jurados de Valencia sobre los oficios de «blanquers, e cabaters, e sahonadors e aluders» (8 enero 1331. Arch. Mun. Val. Códice mustasaf, fols. 315-317). «Que’ls prohomens aluders...puxen determenar e haver conexenga en lo cuyram qui será adobat per aluders...tant solament» (1335, publ. Roca Traver, Gremio curtidores, 209 y Sevillano, Mustaçaf, 302). Aluda de cotó (1381, publ. Vilaseca, Metges, 101). Seis docenas y media de «aludes btanques, totes noves», figuran en el inv. de un zapatero (1471, publ. L. Vilaseca, Gremi blanquers, 155). Fernando, príncipe de Castilla y rey de Sicilia, aprueba las ordenanzas de los oficios de «blanquers» y aluders de Játiva (5 noviembre 1472. ACA. Reg. 3512, fols. 205 v-207).
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas; Borao, Dic.; Pottier, Inventaires; y Dic. Balari: v. «aluda». Gay, Glossaire, v. «alude».

Tipo: Pieles

La voz ha sido modificada a fecha 2023-03-06.

Referencias documentales de «Aluda»

Fichas de la voz «Aluda», extraídas del archivo del profesor Gual