Alazfor

Alazfor ,azafrán, alaçor, alazflor, alassor, alasor, zafranello, asflore, alaçor, alançor, alazor, alasfor, cartamo, véase voces açafran y safra .- Cast. "alazor" (azafrán romí o bastardo.

-Ibn al-Sabbat (siglo XIII) afirma que en Niebla se producen flores de alazor (al-usfur) (SANTIAGO SIMON, Ibn al-Sabbat, fol 95); CORRIENTE, Arabismos del catalán, v. (al)asfor, del and. al'asfúr, cl. usfur..
-1484: Voz Alazfor: "Alazfor, el cahiz paga 3 sueldos y 4 dineros de leuda, estando exento de peaje. (art. 14); çaffrá bort, qui es alazfor, ibid. (art. 63). Castellano "alazor" (azafran romí o bastardo). La referencias de nuestro arancel es la primera, que sepamos, que indica concretamente la identidad alazfor= çaffrà bort. Otra referencia inédita: alasfor, alias çaffrà bort (16 de enero de 1404, Orden de Martín I sobre la lezda de Tortosa, Arch.R.V., Real 644, f. 75). Por el texto de Eiximenis, que citamos en el vocablo gleda del presente glosario, se deduce que el alazfor se empleaba en tintorería. Véase DCVB. v. "alassor" y "safrá"; Dic. Aguiló, v. "alazfor"; Dic. Corominas, v. alazor (afirma que aparece documentada por primera vez en el Cancionero de Baena).". (GUAL, Arancel de Lezdas, 677)
-1501: "por el arrova de alançor, dos maravedís" (Concesión de los propios de Málaga de los derechos de las mercancías que allí afluyan y se vendan, al modo que se hace en Sevilla. 1501. (GARCIA-GOYENA, Docts. Hist. Málaga,II, p. 139) López de Coca.
-1589-99: En el catálogo de Andrés Zamudio, protomédico, figura el cartamo (carthamus tinctorius) como "cosas de que los boticarios han de tener en sus boticas.". (DAVIS-LOPEZ, Protomedicato y farmacia, 595) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Alazfor. — Caffrá bort, que és... (XXV, 40). Cast. «alazor» (azafrán romí o bastardo). Por la referencia de Eiximenis, que citamos más abajo, se deduce que en la Edad Media se usaba preferentemente como producto tintóreo. Su cultivo debió darse en las mismas zonas que el azafrán, pero sólo se documenta en la región valenciana y para el siglo xviii en la comarca matritense (cfr. Larruga, Memorias, I, 63). Pegolotti cita en Pisa el zaffole di Valenza (p. 207). Creemos que la cita de nuestro arancel es la primera que documenta la identidad alazfor = çaffrá bort. El Canc. Baena, edic. Ochoa, p. 156 b, habla de los que venden... alaçor por açafrán.
Citas. «La dita térra [reino de Valencia] produeix noble seda, lli, e cánem, e gleda per adobar draps; e grana, pastell, gauda e alazflor e altres diverses herbes pertanyents e aptes per a tintorería» (Eiximenis, Regiment, 30). Alasfor, alias caffrá bort (orden de Martín I sobre la lezda de Tortosa, 16 enero 1404. ARV. Real, núm. 644, fol. 75). Dos onzas de lauor de alaçor figuran en una fórmula medicinal (Receptari, edic. Moliné, 438). En nuestro Arancel lezdas, de hacia 1484, figuran alazfor y çaffrá bort, qui és alazfor.
Del árabe «al-úsfur» (Asín, Etims, árabes).
Bibliografía. Dozy, Glossaire; Dic. Histor. 1ª edic.; Dic. Corominas, Tesoro lexic. y Eguilaz: v. «alazor». Dic. catvalbal., vv. «alassor» y «safra». Dic. Aguiló, v. «alazflor». Steiger, Voces or. oriental, v. «alasor». Asín, Glosario, núm. 681 (zafranello). Evans, v. «asflore».

Tipo: Tintes

La voz ha sido modificada a fecha 2023-09-28.